ACCID i la consultora Family Business Solutions vam organitzar dijous 18 d’abril un webinar dedicat a tractar sobre el futur dels successors a l’empresa familiar, de l’horitzó per a la següent generació. el webinar. També vam abordar les estructures de govern i la figura del Consell de Família. Vam comptar com a ponents, amb Manel Plana, professor associat a la Universitat de Lleida. Membre de la càtedra d’Empresa Familiar de la Universitat de Lleida, i Ricard Agustín, Fundador de Family Business Solutions i consultor d’empreses familiars. Va moderar la sessió Vicente Cebollero, auditor i conseller de la Junta de Govern de l’ACCID.
Manel Plana va exposar com de complexes poden ser les relacions en el sí de la família quan hi ha una activitat de negoci que els implica. I sobretot, si parlem de successió al front de l’empresa quan els impulsors tenen fills i són petits o estan estudiant. Per començar, caldria aclarir, com va apuntar, que hi ha una voluntat de transmissió de l’empresa a la següent generació i subratllar com és d’important valorar la unitat familiar, i quan els fills són més grans, tenir en compte les seves opinions si volen agafar les regnes de l’empresa.
En funció del relat que es produeix en la família sobre l’empresa –el valor, el que implica, projectes- hi ha conseqüències en la següent generació. Com va apuntar posteriorment Ricard Agustín, hi ha casos en què els fills veuen l’empresa familiar com un enemic o com un obstacle que impedeix gaudir d’una relació més estreta amb el pare o la mare, ja que les activitats empresarials impliquen dedicar-hi temps per part dels progenitors que resten a la relació amb els fills. Manel Plana va explicar com augmenta el benestar –la millora de la qualitat de vida- dels joves successors quan ja han decidit o saben si formaran part o no de l’empresa familiar.
La relació entre pares i fills quan hi ha una empresa familiar pel mig va motivar la creació d’un llibre –obra de Ricard Agustín i de Judit Sellart, col·laboradora del director de Family Business Solutions: “El secret de l’acadèmia de les motxilles voladores”, que té com a objectiu acostar aquest tipus d’empreses als més petits –a partir de 8 anys- i despertar el seu interès i curiositat pel negoci de la seva família.
A parer de Ricard Agustín, la generació que està al front de l’empresa ha de procurar que l’activitat no sigui vista com un competidor en l’interior de la família o no caure en el xantatge emocional –evitar que els fills se sentin obligats a continuar-hi).
Superat l’escull inicial, que implica un cost d’aprenentatge personal, caldrà primer una declaració inicial o “promtp” en anglès (una exposició del que es vol assolir amb les paraules claus), tenir coneixement del mercat, preparar currículums i fer un entrenament per a futures entrevistes.
A parer del director d’Invenies, el model ESG (Enviromental, Social and Governance) –els factors ambientals, socials i de govern corporatiu- ofereix un estàndard de referència perquè les organitzacions empresarials reenfoquin les seves estratègies, tot identificant, mesurant i informant dels seus impactes. UN model –va afegir Caselles- que a més de posar en valor l’informe no financer “avalua el valor afegit de l’empresa en forma de rating”.
La gestió empresarial i la gestió pública dels propers anys s’ha de caracteritzar per una fórmula en què segons Martí cal superar la visió antropocèntrica per anar a una de més oberta que té en compte la salut humana, l’animal i la del medi ambient, amb una coordinació de les activitats públiques i privades per fer front a l’increment de la població. “Si volem que les nostres empreses siguin ESG –socialment responsables –va afegir- si volem un creixement sostenible, que vol dir no limitar el creixement sinó gestionar els residus d’aquest creixement, aleshores tindrem futur. El futur no és fer estudis d’impacte mediambiental sinó d’impacte de salut global perquè això ens donarà sostenibilitat en el creixement.
ACCID i el 
