El mètode del cas té els seus orígens en la Facultat de Dret de la Universitat de Harvard, quan en 1870 Chistopher Laudell el va introduir com a estratègia per a la formació de professionals.

És una tècnica docent activa, centrada en la investigació per part de l’estudiant sobre un problema real i específic que l’ajuda a adquirir la base per a un estudi inductiu (Boehrer i Linsky, 1990), és a dir, un mètode d’aprenentatge basat en la participació activa, cooperativa i en el diàleg democràtic dels estudiants sobre una situació real (Asopa i Beve, 2001).

En el cas concret de l’àmbit en comptabilitat i finances, el mètode del cas representa una situació específica en una empresa, amb dades reals que s’han d’interpretar per a poder elaborar una anàlisi de la situació financera o funcional de l’empresa. Així, mitjançant l’anàlisi del problema o situació plantejada els estudiants poden posar en pràctica els coneixements adquirits i prendre una sèrie de decisions que afectarien les finances i funcionament de l’empresa.