L’ACCID i la consultora social Invenies, entitat associada, vam organitzar el passat 13 de març el webinar “Una sola Salut (One Health). Ètica i responsabilitat empresarial” en què es va tractar sobre les implicacions de traslladar el concepte sanitari “One Health” a l’economia i l’empresa, i de com les accions d’una empresa tenen un impacte més enllà dels resultats econòmics, amb la seva repercussió a l’entorn. La conferència va comptar com a ponent amb Jordi Martí, professor d’Economia i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona i l’aportació de Josep Maria Caselles, Soci Fundador i Director General d’Invenies S.L. La presidenta de l’ACCID, Montserrat Casanovas, va introduir i va moderar el webinar.
Josep Maria Caselles, en la seva intervenció, va afirmar que actualment associem sostenibilitat amb el medi ambient, i va indicar que caldria incloure en el context de la sostenibilitat la prevenció de la seguretat, del frau, les condicions de treball i la salut. Va subratllar que cal fomentar la transparència, millorar el funcionament dels òrgans de govern i generar confiança en els inversors. “Si som responsables, serem sostenibles”, va apuntar, tot argumentant que la sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic.
A parer del director d’Invenies, el model ESG (Enviromental, Social and Governance) –els factors ambientals, socials i de govern corporatiu- ofereix un estàndard de referència perquè les organitzacions empresarials reenfoquin les seves estratègies, tot identificant, mesurant i informant dels seus impactes. UN model –va afegir Caselles- que a més de posar en valor l’informe no financer “avalua el valor afegit de l’empresa en forma de rating”.
L’extensió del concepte sanitari a l’economia
El ponent, Jordi Martí, va subratllar la idea que el concepte “One Health” té a veure amb la responsabilitat de les empreses i la sostenibilitat de les actuacions econòmiques. El concepte sanitari es promou entre la salut de les persones, la de les animals i la del medi ambient. Per a Martí, quan volem implicar l’economia dins de la salut global “cal que siguem responsables (de la gestió) dels residus de tots els béns i recursos que consumim”.
El professor d’Economia i Comptabilitat va explicar que si volem ser responsables de la salut humana, animal i mediambiental cal actuar des d’un punt de vista públic i un de privat. Va recordar com històricament, a Barcelona, hi ha hagut exemples des de les dues vessants, com ara l’execució del Pla Cerdà (1859) amb el desenvolupament de l’Eixample i la posterior realització del pla de reforma del clavegueram amb el Pla Garcia Faria (1886), que va suposar l’ampliació i modernització de la xarxa de clavegueram arran de l’expansió urbana de Barcelona, però sobretot representa la millora de la qualitat de vida dels habitants.
L’entropia i el Congrés d’Urbanisme de Nova York de 1898
Martí va recordar el concepte d’entropia, una mesura del desordre i una acció que sempre augmenta amb el temps. Tot treball, però, per ordenar un sistema comporta més desordre (amb la generació de més calor o energia, que caldria tornar a ordenar). La idea la va fer servir per exposar que el concepte d’economia circular no és la solució de tot: “consumir productes reutilitzats és una cosa però això no resol el problema de la gestió dels recursos”.
Va posar l’exemple del Congrés d’Urbanisme fet a Nova York el 1898, en què es va plantejar a professionals i experts com resoldre el problema que motivaven les femtes de cavall a la via pública, fruit de la mobilitat amb carros tirats per cavall a les grans ciutats d’arreu del món. Calia posar-hi més treballadors? Més carros per recollir les femtes deixades pel altres carros? L’entropia en plena ebullició. El congrés es va cloure sense resposta a aquest problema. Al cap d’uns anys, la presència del tramvia elèctric a les ciutats –un canvi en la mobilitat per la introducció de l’ús de l’energia elèctrica i d’un nou mitjà de transport- va fer que l’interrogant sobre com gestionar els residus dels cavalls quedés superat. Ja no calia trobar-ne una solució. El nou problema que va sorgir, més greu que l’anterior, és l’aparició del vehicle propulsat per un motor de combustió, amb la creació de la contaminació per CO2.
Amb els ulls posats en un futur a curt termini –els propers 75 anys-, Martí va informar que d’acord amb les previsions de creixement de la població al món (amb 11.000 milions de persones), caldrà estar amatents de les problemàtiques socials que poden sorgir. En aquest context, les mares de família hi tindran molt a dir i sobretot l’educació que caldrà transmetre. L’alimentació serà una qüestió cabdal però ho serà molt més la gestió dels residus que produïm.
Jordi Martí va posar l’empresa Nestlé com a exemple d’activitat privada desenvolupada a través d’una única salut global –l’alimentació humana, la de les mascotes, amb més qualitat de vida la base de la qual és la cura del medi ambient.
La gestió empresarial i la gestió pública dels propers anys s’ha de caracteritzar per una fórmula en què segons Martí cal superar la visió antropocèntrica per anar a una de més oberta que té en compte la salut humana, l’animal i la del medi ambient, amb una coordinació de les activitats públiques i privades per fer front a l’increment de la població. “Si volem que les nostres empreses siguin ESG –socialment responsables –va afegir- si volem un creixement sostenible, que vol dir no limitar el creixement sinó gestionar els residus d’aquest creixement, aleshores tindrem futur. El futur no és fer estudis d’impacte mediambiental sinó d’impacte de salut global perquè això ens donarà sostenibilitat en el creixement.
Presentacions (en pdf)
Exposició de Josep Maria Caselles
Conferència realitzada en el marc de l’article escrit per Jordi Martí “La informació no financera a l’empresa”, publicat a la monografia de l’ACCID “Informació No Financera: Clau per a la millora de la informació empresarial”.
