Conferència ACCID

Conferència Online sobre la Due Diligence des de la perspectiva legal

abril 20, 2023

En el marc de la Comissió de Comptabilitat (conjunta CEC-ACCID), el passat dimecres 19 d’abril va tenir lloc la conferència online “Due Diligence des d’una perspectiva legal”, a càrrec dels advocats Marcos Jiménez de Parga i Francisco José Vinaches (DiG Advocats), autors també de l’article que sobre aquesta matèria es va publicar a la Revista de Comptabilitat i Direcció ACCID nº 34 sobre Due Diligence: Fonaments i aplicacions Pràctiques. Martí Garcia, vicepresident de la Comissió de Comptabilitat conjunta, va donar la benvinguda al webinar i en va fer la introducció.

Marcos Jiménez de Parga i Francisco José Vinaches van descriure pas a pas els detalls del procés de realització d’una Due Diligence Legal (DDL), tot apuntant que aquest instrument, que no cal confondre amb una auditoria ni amb una valoració d’empresa, permet obtenir una fotografia actualitzada de la companyia de què es objecte la DDL. Una eina que no només promou un possible comprador o inversor sinó també els mateixos venedors o propietaris per tal d’avançar en el procés d’inversió en la seva empresa.

L’abast d’una DDL dependrà d’un acord d’intencions (o de confidencialitat) que acostuma a establir el full de ruta que se seguirà en la realització de la Due Diligence. Això és: determinar els aspectes que el potencial inversor decidirà com els més transcendents de la companyia, tot i que el més freqüent és que s’analitzin aspectes com ara els societaris, contractuals, fiscals, els vinculats a l’administració pública, procediments judicials, protecció de dades o compliance penal. La DDL la realitzen professionals externs i comproven el compliment de les diferents àrees d’una empresa amb la legalitat vigent, obligacions i compromisos i es determinen els riscos i el seu abast.

El “Check List“

Primer pas obligat és el lliurament de la documentació i informació que caldrà lliurar per part de l’empresa als professionals que elaboraran la DDL, l’anomenat “check list”. Dins dels acords d’intencions es reflectiran els aspectes a estudiar, tot i que les més habituals són les següents qüestions:

Societàries: des de les que identifiquen l’empresa al capital social de la companyia, la revisió de drets i càrregues i les obligacions relatives als comptes anuals.
Fiscals: investigació i càlcul de les contingències fiscals detectades, comprovació de la comptabilització dels passius fiscals, examen dels crèdits fiscals i valoració dels actius fiscals, a més de la revisió de IRPF, IVA, Impost de Societats (i operacions vinculades), impost sobre la renda de no residents i impostos locals.
Contractuals: revisió de les relacions amb tercers, com ara proveïdors, clients o entitats financeres, entre d’altres, a més de contractes d’arrendaments d’immobles.
Amb l’administració pública: anàlisis, entre d’altres casuístiques, de les llicències i autoritzacions, subvencions i ajuts públics i contractes, a més del compliment de la normativa i les obligacions mediambientals.
Procediments judicials: estudi de l’empresa quant als procediments, sancions i/o reclamacions en curs o bé les potencials que poguessin tenir efectes, tant positius com negatius per a la companyia.

És important tenir en compte l’estat d’altres qüestions com ara els actius intangibles de propietat intel·lectual i industrial, la protecció de dades i la Compliance penal (pla de prevenció de riscos penals).

Finalment, els professionals que elaborin la Due Diligence Legal podran oferir al comprador o a l’inversor una imatge fidedigna de la situació de l’empresa. Així, l’informe serà un document essencial perquè un inversor decideixi seguir endavant o no amb l’operació prevista, rebaixar o negociar el preu, proposar garanties addicionals, fraccionar el preu o establir retencions.

La informació de la Due Diligence Legal elaborada pels advocats Marcos Jiménez de Parga i Francisco José Vinaches la podeu trobar detallada a l’article “Due Diligence des d’una perspectiva legal”, publicat al volum número 34 de la Revista de Comptabilitat i Direcció “Due Diligence: Fonaments i aplicacions pràctiques”.

“Liderar la intel·ligència artificial des de les competències humanes”

abril 3, 2023

Com liderar la Intel·ligència Artificial (IA) des de les competències humanes? Aquest va ser el plantejament del webinar que el passat 28 de març va organitzar l’ACCID amb la participació de l’economista Javier Asenjo, vicepresident de la Comissió d’Economistes Docents i Investigadors dels Col·legi d’Economistes de Catalunya, i del periodista i comunicador Manuel Murillo, professor del Màster de Comunicació Especialitzada de la Universitat de Barcelona. El debat el va moderar la presidenta de l’ACCID, l’economista Montserrat Casanovas.

La irrupció de la IA ja és una realitat en el món empresarial, per exemple, amb l’actualització del Chat GPT en la seva versió 4a. Aquest Chat incorpora la IA i ha sorprès per la seva capacitat d’executar múltiples processos en molts àmbits: des d’escriure un codi a mantenir converses, preparar un treball de final de carrera, escriure una cançó o respondre preguntes. Les excepcions a les regles generals, però, continuen essent un problema per a la IA, fet que requerirà de noves millores. L’enginy, gràcies a la IA, és capaç de mantenir converses, les reconeix i per tant les dota d’un context, cosa que permet preveure noves funcions.

El paper humà en el lideratge de la tecnologia resideix també en l’aportació del pensament crític, pas previ ineludible a la presa de decisions.

Manuel Murillo va apuntar que l’experiència de fer servir la IA genera por a les incerteses així com desconfiança a tot allò que crea. ¿Pot ser un sistema que generi informació falsa?

Des de la perspectiva del lideratge humà de la tecnologia, és un sistema que proporciona temps, el fet més positiu, que repercuteix en un progrés, en creació de riquesa, per exemple. La IA por lliurar les persones de tasques repetitives i senzilles per destinar el temps estalviat a crear noves iniciatives amb valor afegit. Una virtut defensada en el debat.

Javier Asenjo va postular la fórmula LV=(H*Tec)T, segons la qual el lideratge vital de les persones és igual a la multiplicació de persones per la tecnologia potenciats pel temps. Fem servir una IA però amb el pensament crític que no té una màquina.

L’economista va exposar diferents eines amb què es pot experimentar a partir de l’aplicació de la IA, en àmbits tan diversos com la veu i el vídeo (Murf, Fireflies), la imatge (Canva, Dall-e-2, Midjourney), text (des de Jaspers a Soft Català) o cercadors (Bing, Watson, Perplexity o Bard). I al mateix temps va recordar com s’aplica en l’empresa, per exemple en els sectors de la logística (repartiment, optimització de rutes i autoconducció), l’oci (amb generadors e música, potenciadors de videojocs), i en l’educació (l’elaboració de treballs, aprenentatge personalitzat, aprenentatge profund o la pròpia universitat com StartUp, un sistema de gestió avançat d’aprenentatge).

La presidenta de l’ACCID, Montserrat Casanovas, va subratllar el valor de la IA com a factor de progrés econòmic, un sistema que genera temps per poder-lo dedicar per par de les persones a posar en marxa noves idees amb valor afegit, tot reconeixent que davant del paper disruptor de la tecnologia, hi ha la necessitat (humana) d’aprendre, reciclar-se i adaptar-se, i va apuntar “ Si fem les preguntes adequades i fem les interpretacions adequades, la IA pot ajudar a prendre millors decisions”. Casanovas va destacar també el paper principal del pensament crític en el lideratge humà.

Vegeu el vídeo enregistrat de la conferència

Conferència “L’auge de les concentracions empresarials i la rellevància dels intangibles”

març 24, 2023

L’ACCID va acollir el passat dimarts 21 de març la conferència online “L’auge de les concentracions empresarials i la rellevància dels intangibles”, amb la participació com a ponent de Jordi Alberich, cofundador de M.A Fusiones y Adquisiciones, llicenciat en ciències empresarials i MBA per ESADE. La benvinguda i la moderació va anar a càrrec de Josep Maria Viedma, economista i president de la Comissió d’Intangibles d’ACCID i Soci fundador de M.A Fusiones y Adquisiciones.

Durant els darrers anys, la globalització, que s’ha fet realitat, el pas d’una economia de base industrial a una de financera, la lliure circulació de capitals, la consolidació d’un projecte europeu, el trànsit que han fet les companyies espanyoles, que han passat d’operar en un mercat nacional protegit a un d’àmbit europeu i finalment a un de mundial en què les empreses del país s’enfronten a competidors globals, són raons principals que Alberich va destacar per explicar l’auge actual de la concentració empresarial.

Els intangibles són més determinans que el volum de recursos propis

Pel que fa a l’adquisició d’una empresa, en aquest punt resulta clau la valoració dels seus intangibles, entesos com tots els actius d’una companyia que no figuren en els estrictes estats econòmics i financers, una qüestió més determinant, segons Alberich, que el volum de recursos propis o el passiu laboral.

Els intangibles representen actualment el 80% dels actius d’una empresa

Quant a la concentració empresarial, la dimensió de les empreses hi juga un paper cabdal a més de tots els factors assenyalats. Alberich va subratllar els resultats de l’informe de la OCDE elaborat el 2012 per posar de manifest que, si es destaca el valor de la mida empresarial, les empreses espanyoles són tan productives com les alemanyes.

La diferència entre unes i altres empreses és el seu volum o dimensió. A parer d’Alberich, per assolir els nivells de benestar d’altres països, calen empreses més grans ja que són les que normalment generen més i millors llocs de treball. El ponent va apuntar que les concentracions empresarials seguiran incrementant-se els propers anys per les expectatives de creixement econòmic, la disponibilitat de liquiditat, els reduïts tipus d’interès i la figura de l’inversor financer.

Paper clau de les Due Diligence

En relació als intangibles, Alberich va afirmar que actualment representen el 80% del valor d’una companyia, un fenomen en el qual les Due Diligence tenen un paper rellevant per acostar-se a la qualitat dels intangibles i d’aquesta manera influir en la decisió d’una adquisició. Cal sumar-hi el posicionament estratègic i les perspectives de futur, on de nou les Due Diligence resulten fonamentals per identificar i ponderar els actius intangibles.

Alberich va afegir, a preguntes dels assistents, que la intuïció del comprador acaba determinant bona part del preu d’adquisició d’una empresa. Josep Maria Viedma va assenyalar per la seva banda, el valor que suposen les avantatges competitives sostingudes.