Com liderar la Intel·ligència Artificial (IA) des de les competències humanes? Aquest va ser el plantejament del webinar que el passat 28 de març va organitzar l’ACCID amb la participació de l’economista Javier Asenjo, vicepresident de la Comissió d’Economistes Docents i Investigadors dels Col·legi d’Economistes de Catalunya, i del periodista i comunicador Manuel Murillo, professor del Màster de Comunicació Especialitzada de la Universitat de Barcelona. El debat el va moderar la presidenta de l’ACCID, l’economista Montserrat Casanovas.
La irrupció de la IA ja és una realitat en el món empresarial, per exemple, amb l’actualització del Chat GPT en la seva versió 4a. Aquest Chat incorpora la IA i ha sorprès per la seva capacitat d’executar múltiples processos en molts àmbits: des d’escriure un codi a mantenir converses, preparar un treball de final de carrera, escriure una cançó o respondre preguntes. Les excepcions a les regles generals, però, continuen essent un problema per a la IA, fet que requerirà de noves millores. L’enginy, gràcies a la IA, és capaç de mantenir converses, les reconeix i per tant les dota d’un context, cosa que permet preveure noves funcions.
El paper humà en el lideratge de la tecnologia resideix també en l’aportació del pensament crític, pas previ ineludible a la presa de decisions.
Manuel Murillo va apuntar que l’experiència de fer servir la IA genera por a les incerteses així com desconfiança a tot allò que crea. ¿Pot ser un sistema que generi informació falsa?
Des de la perspectiva del lideratge humà de la tecnologia, és un sistema que proporciona temps, el fet més positiu, que repercuteix en un progrés, en creació de riquesa, per exemple. La IA por lliurar les persones de tasques repetitives i senzilles per destinar el temps estalviat a crear noves iniciatives amb valor afegit. Una virtut defensada en el debat.
Javier Asenjo va postular la fórmula LV=(H*Tec)T, segons la qual el lideratge vital de les persones és igual a la multiplicació de persones per la tecnologia potenciats pel temps. Fem servir una IA però amb el pensament crític que no té una màquina.
L’economista va exposar diferents eines amb què es pot experimentar a partir de l’aplicació de la IA, en àmbits tan diversos com la veu i el vídeo (Murf, Fireflies), la imatge (Canva, Dall-e-2, Midjourney), text (des de Jaspers a Soft Català) o cercadors (Bing, Watson, Perplexity o Bard). I al mateix temps va recordar com s’aplica en l’empresa, per exemple en els sectors de la logística (repartiment, optimització de rutes i autoconducció), l’oci (amb generadors e música, potenciadors de videojocs), i en l’educació (l’elaboració de treballs, aprenentatge personalitzat, aprenentatge profund o la pròpia universitat com StartUp, un sistema de gestió avançat d’aprenentatge).
La presidenta de l’ACCID, Montserrat Casanovas, va subratllar el valor de la IA com a factor de progrés econòmic, un sistema que genera temps per poder-lo dedicar per par de les persones a posar en marxa noves idees amb valor afegit, tot reconeixent que davant del paper disruptor de la tecnologia, hi ha la necessitat (humana) d’aprendre, reciclar-se i adaptar-se, i va apuntar “ Si fem les preguntes adequades i fem les interpretacions adequades, la IA pot ajudar a prendre millors decisions”. Casanovas va destacar també el paper principal del pensament crític en el lideratge humà.
