IA

La Comissió d’Economistes Docents i Investigadors del Col·legi d’Economistes de Catalunya i l’ACCID van organitzar el passat dimecres 13 de desembre el webinar “Oportunitats i reptes de la Intel·ligència Artificial (IA). Una visió pràctica en l’educació”. Va introduir i moderar la sessió la presidenta de l’ACCID, Montserrat Casanovas, i va comptar amb la participació, com a ponent, de Francina Solé-Mauri, doctora en Tecnologia d’Enginyeria Ambiental i professora associada a diverses universitats entre les quals hi ha la UOC i la Universitat Miguel Hernández.

Vegeu el vídeo de la sessió a Youtube

Francina Solé va donar a conèixer les principals característiques de les eines d’Intel·ligència Artificial que hi ha disponibles actualment, tant de caràcter gratuït com de pagament, i el seu ús en relació amb el món educatiu. La ponent va iniciar la sessió amb una cita de l’espai web “Rincon del Vago” de 2001 amb la qual va destacar que “l’educació no pot ser aliena a les eines (…) en tot cas seria més útil ensenyar com funcionen” i, a manera d’exemple comparatiu, va exposar les claus de l’èxit de la IA generativa -la que genera nou contingut a partir de patrons apresos, amb Chat GPT, el més conegut- com una eina multiús –“talment com una navalla suïssa”, va apuntar.

Les claus de l’èxit es troben en la versatilitat, facilitat, efectivitat i accessibilitat. Va subratllar que quant a efectivitat, ara per ara, les eines d’IA només mostren “el que sembla que necessitem”. Aquest va ser un aspecte sobre el qual va insistir al llarg de la conferència, ja que sovint la IA no mostra les seves fonts i, per tant, els resultats cal que siguin comprovats sempre.

L’efecte més negatiu d’un resultat d’IA són les anomenades “al·lucinacions” de les eines, que ofereixen en ocasions una resposta, la que sembla que desitja veure l’usuari,però que no és correcta. Res més allunyat de la certesa que proporcionaria una recerca i verificació per part d’una persona. Aquest comentari que va fer la investigadora cal situar-lo en el context de la data d’avui. L’evolució de la IA durant els propers mesos i anys en pot proporcionar una visió molt diferent.

L’altre aspecte a tenir també molt en compte és l’accessibilitat. Actualment, moltes eines d’IA són accessibles gratuïtament a molts usuaris. D’altres tenen una versió gratuïta i una altra de pagament, però ningú no garanteix que en el futur més immediat continuï havent-hi eines gratuïtes, amb la qual cosa hi ha el perill que es creï una bretxa digital en l’accés a aquesta tecnologia.

No cal ser un expert per utilitzar la IA. No cal ser-ne un programador. Hi podem accedir des del mòbil. Per començar, cal tenir molt clar sobretot el “prompt”, és a dir, la indicació que farem a una eina d’IA perquè ens ofereixi un resultat. I a partir d’aquí s’obre un món de recerca i d’experimentació.

Ofereix oportunitats, en tant que permet una personalització de l’aprenentatge i una retroalimentació. A més, estalvia temps a les persones docents i usuàries en general en l’elaboració de moltes tasques (bàsiques). Proporciona assistents per a l’aprenentatge (“Testualia”, “Mindgrasp”, “Merlin”, “Canva”, Moodle” creeen resums, notes, targetes, fan preguntes sobre continguts que es pugen). Són eines inclusives, com ara les que proporcionen els editors de text, que llegeixen els textos, preparen els continguts per millorar la llegibilitat, entre d’altres possibilitats, o les extensions d’alguns navegadors, que inclouen complements d’IA per exemple per facilitar l’ús de ChatGPT.

Hi ha no obstant un seguit de reptes davant de l’ús de la IA:

• Conèixer les fonts que fa servir una eina
• Hi ha sovint una falta de comprensió del món real quan les eines ofereixen resultats demanats i es produeixen  “al·lucinacions” que cal rebutjar
• La tecnologia és molt sensible al context
• Els resultats són plausibles però no verificats
• Aquesta tecnologia és vulnerable quant a prejudicis i parcialitats (per exemple, de gènere)
• Pot augmentar la bretxa digital de l’alumnat

I hi ha uns altres reptes ètics:

• Privacitat i seguretat de les dades. Cal estar amatents a les peticions de dades que formulen les eines a les persones usuàries per l’escassa garantia que ofereixen quant al tractament que en faran
• Discriminació i prejudicis
• La responsabilitat i les conseqüències. Les eines només indiquen per a què no se’n poden fer servir però no assumeixen una responsabilitat a partir del que en puguin oferir
• Transparència i interpretabilitat
• Dependència tecnològica i impacte social (“avui encara escrivim, però…” va advertir la ponent)
• Plagi i integritat acadèmia: cal replantejar-lo. Francina Solé va indicar que hi podria haver uns usos raonables de la IA com ara l’assoliment d’una correcció ortogràfica i gramatical, una millora del redactat, el fet de poder disposar d’un suggeriment o un esborrany de contingut, una edició interactiva o una escriptura automàtica del text.

La ponent va proposar que davant l’ús de la tecnologia cal ser honestos, tant els professionals de la docència com l’alumnat, de forma que s’estableixin unes normes clares d’avaluació, d’ús i de responsabilitat de qui fa servir les eines. Per exemple, no s’haurien de fer servir per obtenir un resultat en un examen. Els estudiants cal que siguin capaços d’explicar i justificar els seus treballs.

Per a Francina Solé, quant a conclusions, cal distingir que la IA:

• Ens força a dotar-nos de noves competències, a docents i alumnat
• Ens permet la personalització de l’aprenentatge
• Automatitza la feina docent de baix valor afegit
• Cal una adaptació a les tecnologies, en continguts i metodologies, per exemple
• Tenir en compte els reptes ètics (la tecnologia va molt per davant de la regulació legislativa), la fiabilitat dels resultats i els biaixos en què pot incórrer una eina