L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i el Col·legi d’Economistes de Catalunya van organitzar el passat 13 de setembre una conferència en línia amb la participació com a ponent de l’economista Ramon Bastida per informar de l’abast de les noves Normes d’Informació de Sostenibilitat (NEIS) que hauran de seguir les empreses d’arreu d’Europa. El procés d’harmonització de la informació de sostenibilitat va fer a principis de l’estiu un pas endavant decisiu amb l’adopció per part de la Comissió Europea de les primeres 12 normes.
La normativa començarà a aplicar-se a partir de l’1 de gener de 2024 de forma progressiva. La sessió en línia va abordar en quatre eixos les seves característiques que, d’acord amb l’estratègia i el marc legal europeu acordat per la Comissió, s’aplicaran a unes 49.000 empreses arreu d’Europa.
Les empreses hauran d’incloure tota la informació relacionada dins d’una sola secció de l’informe de gestió. Caldrà que incloguin la general, la mediambiental, la social i la part relativa a la governança. La nova directiva europea també inclou l’obligació de verificar la informació de sostenibilitat per part d’un professional extern a l’empresa.
Les normes es caracteritzen per oferir:
- Una millora de la divulgació de la informació no financera (EU Green Deal)
- Informació consistent amb altres normatives de finances sostenibles (Taxonomia i Reglament SFDR)
- Interoperabilitat (GRI, ISSB, etc.)
- Cobertura integral dels temes de sostenibilitat (NEIS 1 RA 16).
- Conceptes clau: Doble importància relativa / cadena de valor
- Informe de sostenibilitat (inclòs a Informe de gestió / digitalització)
- Auditoria obligatòria
Entre els conceptes claus cal subratllar el principi de doble materialitat: es fa servir per seleccionar la informació rellevant que l’empresa ha de presentar en els seus estats financers i de sostenibilitat. Una informació es considera material si pot influir en les decisions a prendre pels stakeholders d’una empresa. Hi ha dos tipus de materialitat: financera (interna, centrada en els aspectes que afecten la rendibilitat financera de l’empresa i la capacitat de crear valor per a inversors i accionistes, per exemple, la dependència de combustibles fòssils), i d’impacte (externa, sobre persones i el medi ambient, per exemple, les emissions d’efecte hivernacle).
Amb l’entrada en vigor de les normes NEIS les empreses hauran d’informar d’impactes, riscos i oportunitats dels aspectes relacionats amb la sostenibilitat que es consideren materials des de la perspectiva financera o d’impacte o totes dues.
Una altra característica és la cadena de valor (d’una empresa): està formada per les empreses del grup i altres amb les que manté relacions comercials per desenvolupar activitats per posar un producte o servei al mercat. Es preveu que una empresa no pugui recopilar tota la informació de la seva cadena de valor, amb la qual cosa es plantegen dues possibles solucions:
- Fer estimacions en base a fonts indirectes de dades
- Exempció transitòria de presentar la informació durant els primers 3 anys
Pel que fa al tipus de normes (vegeu els dos quadres que segueixen als següents paràgrafs) cal esmentar les transectorials, les sectorials i les simplificades per a PIMES. Dins d’aquests tres grans conjunts, cal diferenciar, quant a les transversals, els requisits i les informacions generals. Les temàtiques, quant a medi ambient, per exemple: les que tenen a veure amb les circumstàncies del canvi climàtic, la contaminació, la biodiversitat, els recursos hídrics i marins o l’ús dels recursos i l’economia circular.
Si es tracta de les normes que afecten l’àmbit social, caldrà informar sobre l’impacte que tenen sobre el personal propi, el de la cadena de valor, els col·lectius afectats i els consumidors i usuaris finals. Finalment, respecte de la governança, les normes es refereixen a la conducta empresarial. En aquest punt convé destacar que un dels objectius que persegueix la nova directiva és evitar les pràctiques conegudes com greenwashing (pràctiques sostenibles de forma enganyosa).
Vegeu els requisits de les noves normes a la presentació elaborada pel ponent, Ramon Bastida:
- Presentació a la conferència
- Cursos organitzats pel Col·legi d’Economistes de Catalunya
- Sèrie de vídeos “Principis de les Normes d’Informació de Sostenibilitat (ESRS)” produïda per la Càtedra de Transparència i Control ACCID i UPF Barcelona School of Management
- Guia d’aplicació pràctica (de propera aparició a l’editorial Profit)
La preparació de la successió de l’empresa familiar, un procediment entès generalment com el procés de transmissió del poder de decisió en la direcció de l’empresa i de la propietat entre dues generacions, és una qüestió fonamental per tal de garantir la seva continuïtat. Davant d’això, hi ha instruments jurídics, com el pacte successori d’atribució particular, que es demostren eficaços per a la transmissió de l’empresa familiar. Aquest va ser l’eix de la sessió en línia organitzada dijous 29 de juny per ACCID i la consultora familiar 
Ricard Agustin, per la seva banda, va especificar les característiques del Protocol Familiar com a instrument diferent del Pacte Successori. El Protocol és un un acord marc (pluralitat de continguts) subscrit per una família empresària (socis actuals i futurs, a partir d’una edat pactada) que té per objecte regular: les relacions família-empresa-propietat i un model de continuïtat. Queda reflectit en un contracte i un codi conducta de la família i l’empresa (vegeu la presentació a l’enllaç situat al final d’aquesta informació).
ACCID i M&A Fusiones y Adquisiciones vam organitzar dilluns 26 de juny una conferència per presentar el llibre “Fusiones y adquisiciones. De los primeros contactos y negociación a la posadquisición”, obra de Ramon Palacín, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), MBA per ESADE, doctor en administració d’empreses per ESADE, professor de Fusions i Adquisicions a ESADE i membre de l’equip de
Detecció del problema i de la necessitat
Els incentius fiscals
Eina a disposició de les organitzacions amb activitats econòmiques