Conferència ACCID

“No és quan sinó com em jubilaré el que és important”. Webinar organitzat per ACCID i Caixa d’Enginyers el 07/09

setembre 7, 2023

ACCID i Caixa d’Enginyers van organitzar dijous 7 de setembre el webinar (en línia) “No és quan sinó com em jubilaré el que és important”, amb la participació com a ponent d’Antoni Fernández, Director general de Vida i Pensions de Caixa d’Enginyers. Una sessió adreçada a professionals autònoms en la qual es va aprofundir sobre com afecten a la jubilació qüestions com la longevitat, les aficions, la salut i sobretot, quin en serà l’impacte econòmic.

Els reptes del sistema públic de pensions, la jubilació de la persona treballadora inscrit en el règim d’autònoms, la reforma del sistema complementari del pensions i les qüestions a tenir en compte en l’estalvi per a la jubilació en van ser els eixos de la conferència.

Actualment, hi ha 3,3 milions de professionals autònoms i 1 milió més en són societaris, dels quals el 31,6% cotitza a la seva base i un 85% cotitza per la quantitat mínima, per la qual cosa a la conferència es va posar de manifest que l’ajust progressiu d’assimilar l’import de la cotització a la base de cotització no elimina la necessitat d’estalvi.

Es preveu que la nova llei d’impuls dels Plans de Pensions d’Ocupació jugui un paper clau per facilitar l’accés de totes les persones treballadores a la previsió social empresarial. Hi ha mesures previstes com la creació de Fons de Pensions d’Ocupació de Promoció Pública Oberts, Plans de Pensions Simplificats i Nous límits d’aportacions i incentius per a les empreses.

El context de previsió sobre les pensions posa sobre la taula la necessitat, com més aviat millor, d’un estalvi per part dels professionals autònoms.

“El pacte successori d’atribució particular: un mecanisme eficaç de transmissió de l’empresa familiar”. Webinar organitzat per ACCID i Family Business Solutions

juny 28, 2023

La preparació de la successió de l’empresa familiar, un procediment entès generalment com el procés de transmissió del poder de decisió en la direcció de l’empresa i de la propietat entre dues generacions, és una qüestió fonamental per tal de garantir la seva continuïtat. Davant d’això, hi ha instruments jurídics, com el pacte successori d’atribució particular, que es demostren eficaços per a la transmissió de l’empresa familiar. Aquest va ser l’eix de la sessió en línia organitzada dijous 29 de juny per ACCID i la consultora familiar Family Business Solutions.

El webinar va comptar amb les intervencions de les professores de Dret de la Universitat de Lleida Paloma de Barrón i Roser Pla i la del director general de la consultora Family Business Solutions, Ricard Agustín. Va moderar la sessió l’auditor i conseller de la Junta d’ACCID, Vicente Cebollero.

El “Pacte Successori” és un instrument jurídic, incorporat a la normativa civil el 2008 i és, pel que es va destacar a la sessió, el que millor s’adapta al consens i als acords entre familiars, perquè a diferència del testament unilateral, implica un acord de voluntats.

Ara bé, el procés de planificació successòria de l’empresa pot suposar a vegades algun conflicte i, per això, en la pràctica, una gran quantitat d’empreses es plantegen la necessitat de redactar un Protocol familiar en el qual queden recollides les normes i els acords assolits per aquest procés.

Ricard Agustin, per la seva banda, va especificar les característiques del Protocol Familiar com a instrument diferent del Pacte Successori. El Protocol és un un acord marc (pluralitat de continguts) subscrit per una família empresària (socis actuals i futurs, a partir d’una edat pactada) que té per objecte regular: les relacions família-empresa-propietat i un model de continuïtat. Queda reflectit en un contracte i un codi conducta de la família i l’empresa (vegeu la presentació a l’enllaç situat al final d’aquesta informació).

Conferència organitzada en el marc de la Revista de Comptabilitat i Direcció ACCID nº 22 sobre “Noves tendències en la direcció de l’empresa Familiar”

Presentació del llibre «Fusiones y Adquisiciones», de Ramon Palacín. Conferència organitzada per ACCID i M&A Fusiones y Adquisiciones

juny 27, 2023

ACCID i M&A Fusiones y Adquisiciones vam organitzar dilluns 26 de juny una conferència per presentar el llibre “Fusiones y adquisiciones. De los primeros contactos y negociación a la posadquisición”, obra de Ramon Palacín, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), MBA per ESADE, doctor en administració d’empreses per ESADE, professor de Fusions i Adquisicions a ESADE i membre de l’equip de M&A Fusiones y Adquisiciones, soci protector d’ACCID. Josep Maria Viedma, economista, president de la Comissió d’Intangibles de l’ACCID i fundador de M&A Fusiones y Adquisiciones va fer una presentació de l’autor i de la publicació i Montserrat Casanovas, presidenta de l’ACCID, va donar la benvinguda als assistents, tant a les persones que van assistir de forma presencial en el Colegio de Economistas como en línea.

La publicació, editada per Profit, exposa com les fusions i les adquisicions suposen una estratègia molt potent per crear valor per les sinergies que es generen, sobretot per l’increment de vendes, la reducció de costos i l’optimització del balanç. S’hi abasta tot el procés: pre-adquisició, negociació i post-adquisició. A més, s’hi exposen casos reals de creació de valor a través de les adquisicions: Isolana, ASIS EDRA, i la fusió entre SOLID i ADICIONA, les quals van augmentar notablement les seves facturacions i plantilles.

L’obra és una eina útil per a accionistes que desitgin vendre la seva companyia i per als equips directius que es plantegin la possibilitat de compra d’empreses per reforçar una posició estratègica. Proposa, de forma molt pràctica, una guia per assolir un bon resultat en una operació de fusió o d’adquisició. D’altra banda, el llibre és fruit de l’observació, durant més de trenta anys, de com empreses que s’han venut amb la intervenció de M&A Fusiones y Adquisiciones han millorat notablement la seva evolució gràcies a les sinergies que es van generar amb l’adquisició.

Presentació de Ramon Palacín: Fusiones y Adquisiciones: ACCID 26 JUNY FUSIONES Y ADQUISICIONES
Vídeo de la sessió (a Youtube)

📙 Podeu adquirir el llibre a la pàgina web de l’editorial Profit

amb un 5% de descompte i enviament gratuït.

Feu servir la paraula ACCID com a clau del cupó descompte que us demanarà el web:

Adquirir el llibre (a l’editorial Profit)

«Claus de l’èxit i del fracàs d’una startup». Webinar organitzat per ACCID i ANDBANK

juny 14, 2023

No hi ha una fórmula màgica per assegurar l’èxit d’una empresa emergent o startup, assenyalava l’economista Pilar Lloret en la seva intervenció, i si parlem de fracassos les causes les trobarem, sovint, en la suma de diversos factors. A més, quan s’hi fan inversions s’obtenen beneficis fiscals. De tot plegat se’n va parlar a la sessió online organitzada per ACCID i ANDBANK el passat 13 de juny, amb la participació, com a ponents, de l’economista Pilar Lloret, l’emprenedor Jan Amat, amb la seva startup Recomotor, i l’expert en planificació patrimonial i fiscal i economista Marcelino Blanco, directiu d’AndBank. Va moderar la sessió la presidenta de l’ACCID Montserrat Casanovas.

En primer lloc, l’economista Pilar Lloret va plantejar com hi ha diversos elements que de forma habitual apareixen destacats en tota creació i impuls d’una startup, com ara la innovació, un creixement ràpid, la figura de la persona fundadora (emprenedora) i la incertesa –vegeu les presentacions dels ponents en format pdf al final d’aquesta informació. L’any 2022, a Espanya., van sorgir 23.383 startups, de les quals el 27% tenia la seu a Madrid, el 23% a Catalunya i el 12% a Andalusia. Van mobilitzar 3.500 milions d’euros en inversions. La mitjana de vida d’una emergent a Espanya és de tres anys.

Entre les claus de l’èxit i del fracàs, l’economista va destacar:

Figura de la persona emprenedora

Identificació del mercat i de la necessitat

Model de negoci

Equip humà

Finançament

Monetització

Creixement, escalabilitat, internacionalització

Experiència i resiliència

Hi ha un 80% d’homes enfront d’un 20% de dones que són al capdavant del projecte d’una startup. L’experiència és un punt valuosíssim i la resiliència resulta indispensable per sostenir l’empresa en els seus inicis, a més de la solidesa dels projectes (i que cal comptar-hi amb la irrupció de la Intel·ligència Artificial per exemple), la motivació (la majoria de les persones que van crear una empresa emergent ho van fer per l’interès d’emprendre un negoci nou), la importància de tenir mentalitat empresarial, divisió de rols i el caràcter resolutori dels directius. També és important mantenir el focus de l’activitat de la nova empresa en el producte creat i en el segment del mercat al qual es destina. Les ampliacions del negoci vindran després.

I el fracàs? Entre les raons més notòries hi ha l’absència de mercat per al producte o servei plantejat, la falta sobtada de finançament, la inadequació de l’equip, no entendre la competència, el preu del producte o les dificultats per utilitzar-lo. No obstant, no n’hi ha una que sigui clau; més aviat acostumen a coincidir-hi diverses causes, va advertir Lloret. Cal indicar que el 90% d’startups desapareixen abans de completar el tercer any de vida.

Detecció del problema i de la necessitat

Jan Amat va explicar el cas de la creació de Recomotor, una empresa que opera amb peces de motor i de vehicles, de segona mà, certificades i validades per l’equip o equips que intervenen en tot el procés. L’any 2021, Amat i el seu soci, mecànic de professió, van detectar un problema i una necessitat a la qual se li podia donar solució: les dificultats de trobar una peça de segona mà per a un vehicle. Els seus primers passos, fruit d’experiències assolides en aquesta etapa incipient, van consistir en operar a través de l’app Wallapop per canalitzar les peticions i les vendes de tot tipus de peces.

Del període d’arrancada van recollir un gran coneixement, no només sobre les pròpies peces sinó també del mercat en què operen, per exemple del funcionament i de les necessitats de tallers mecànics i d’empreses de desballestament de vehicles. Els primers aturaven els processos de treball cada vegada que necessitaven una peça i no la trobaven enlloc. De les segones es van adonar que no totes les empreses desballestaven completament els vehicles i algunes si recuperaven les peces dels motors per a un reciclatge posterior.

“Vam aprendre molt i també vam tenir moltes incidències” va explicar Amat sobre les accions que van fer per Wallapop. La decisió que van prendre aleshores va consistir en encaminar el negoci cap a un model Business To Business (B2B). Els seus clients es van estendre a tallers mecànics, empreses d’automoció, companyies de flotes de vehicles… El resultat va ser un ràpid creixement de doble dígit i l’atracció d’inversors. La idea no només es consolidava sinó que emprenia un gran impuls de forma que l’emprenedor va considerar un negoci exportable a altres països. Un valor important de l’empresa actual és la base de dades creada, amb la verificació de les peces amb què treballen (així com la facilitat d’ús de tecnologia -avui treballen amb fotografies de peces que reben per whatsapp o per correu electrònic. Operen en un mercat en el qual, només a Espanya, es mobilitzen 2.000 milions d’euros anuals només en peces recuperades. El cotxe elèctric és una oportunitat de negoci i el fet d’estar ara en aquest sector els ha de permetre assolir un posicionament destacat. Previsions de facturació al 2024: 20 milions d’euros, 50 milions al 2025.

Els incentius fiscals

Marcelino Blanco va repassar les mesures d’incentius fiscals tot subratllant a l’inici de la seva intervenció que l’organització del patrimoni personal de l’emprenedor i el de l’empresa resulta fonamental, ja que una mala gestió d’aquests actius té conseqüències fiscals.

La idea d’invertir en una startup ofereix atractius beneficis fiscals. L’impost de societats amb un tipus mínim del 15%, deduccions estatals i autonòmiques per participar en una empresa de nova creació (amb el compliment de requisits com ara que les empreses no estiguin admeses en negociacions o que els fons propis de les companyies no superin els 400.000 €).

De l’impost de Societats cal tenir en compte l’exempció per doble imposició (almenys en un 5%), un fet que pot representar l’exempció de fins al 95% de l’Impost de Societats. O les deduccions per despesa en R+D (entre el 25 i el 42% de la despesa realitzada). Vegeu a continuació, a la presentació de Marcelino Blanco, tots els beneficis fiscals detallats d’acord amb les condicions estatasls i autonòmiques).

Presentacions dels ponents:

Vídeo de la sessió enregistrat a Youtube

Conferència en el marc de la Revista de Comptabilitat i Direcció ACCID nº 30 «Startups: Claus d’èxit, finançament i valoració»

Acte organitzat per:

“El balanç social: una peça clau en la reconstrucció econòmica des d’una mirada transformadora”. Sessió realitzada per ACCID i APDO

juny 9, 2023

En un context de reactivació econòmica postpandèmia, el Balanç Social es promou com una eina de rendició de comptes i de mesura de l’impacte social, ambiental i de bon govern per part de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), i es posa a disposició d’empreses i entitats per avaluar de forma sistemàtica, objectiva i periòdica sis grans característiques de tota organització que vulgui ser socialment responsable. Un instrument que des de l’economia Social i Solidària es reclama com una proposta que pot contribuir a la reconstrucció econòmica des d’una mirada transformadora.

El Balanç Social com a instrument d’auditoria social va protagonitzar la sessió online del passat 7 de juny, organitzada per ACCID i per l’Associació Professional per al Desenvolupament Organitzacional (APDO). Va comptar, com a ponents, amb Rubèn Suriñach, economista i auditor social a la Xarxa d’Economia Solidària, l’advocat Xavier Pladevall, CEO d’Acció Preventiva i d’Europreven i president d’APDO i Manel Egea, economista i president honorífic d’APDO. L’economista i auditora Eva Aldeguer va moderar la sessió.

Eina a disposició de les organitzacions amb activitats econòmiques

Rubèn Suriñach va explicar amb detall com el Balanç Social es posa a disposició de totes les organitzacions amb activitats econòmiques, amb independència de si són o no membres de la XES, així com de la seva forma jurídica. (Vegeu la presentació del ponent, publicada al final d’aquesta informació). Actualment, unes 260 empreses a Catalunya realitzen el Balanç Social. N’hi que són cooperatives, fundacions, ong’s, societats mercantils i treball autònom. L’educació i la recerca són els àmbits econòmics principals en què operen les institucions i empreses que fan ús del Balanç Social.

Del Balanç Social no només són importants les respostes que ofereix i l’anàlisi que realitza de la institució o empresa que hi participa, sinó també què es pregunta. Per aquest motiu cada any s’actualitza el formulari amb noves preguntes i indicadors que ajuden a millorar l’anàlisi i la visibilitat de les pràctiques de les organitzacions. La certificació o auditoria social que produeix el Balanç Social es treballa sobre els següents àmbits: economia i política de lucre, gènere i perspectiva feminista, equitat i democràcia, sostenibilitat ambiental, compromís social i cooperació i qualitat del treball.

Baix grau de maduresa

Per la seva banda, el president de l’APDO, Xavier Pladevall, va subratllar que malgrat els esforços que s’estan fent per part del teixit empresarial, el grau de maduresa sobre l’abast de la pràctica de l’auditoria social és baix al nostre país. Les raons cal buscar-les, segons va subratllar, en un model educatiu que no promou els valors del compromís social que, alineats amb valors organitzacionals, donen credibilitat a un país i al seu teixit social, segons va indicar.

Manel Egea, president honorífic de l’APDO, va recordar que tot i que la societat té un paper important en l’impuls i l’adopció d’eines perquè les empreses i les institucions adoptin més compromisos envers la comunitat, són les administracions les que han de procurar nous marcs legals.

Impacte positiu per a les empreses en termes de rendibilitat

Egea va indicar que la implicació i la participació de les empreses en les auditories socials té un impacte positiu en els resultats econòmics a mig i llarg termini. Xavier Pladevall ho va concretar: les empreses que treballen a favor d’un compromís amb la comunitat, per cada euro invertit obtenen de 3 a 5 euros en un període de 3 anys. Si s’allarga el període a més de 7 anys, el rendiment econòmic s’eleva de 13 a 19 euros per cada euro invertit.

Pladevall va recordar que des d’un punt de vista econòmic, els països nòrdics i els anglosaxons assoleixen el mateix objectiu (de rendibiitat) per diferents camins: tota acció de les empreses en benefici de la comunitat reverteix en una millora de la rendibilitat econòmica de les companyies.

Conferència en el marc de:

la Revista de Comptabilitat i Direcció ACCID nº 32 «Mesura i gestió de l’impacte social de les organitzacions»

i la Guia Tècnica per a l’elaboració del Balanç Social

Acte organitzat per:

“Biodiversitat i Comptabilitat. Un esglaó més de l’ESG (Environmental, Social and Governance)”. Sessió realitzada per la Comissió conjunta CEC – ACCID

maig 26, 2023

Biodiversitat i comptabilitat. A través de la conferència online organitzada per la Comissió conjunta del Col·legi d’Economistes i ACCID, l’economista Núria Arimany va subratllar la relació entre totes dues matèries amb el sector econòmic de l’apicultura com a exemple, tot fent un pas més enllà –un esglaó, de fet- en l’ESG, sigles que es corresponen en anglès amb els termes Environmental, Social and Governance, que també són criteris que repercuteixen en la capacitat de les empreses per rebre inversions i, per tant, incideixen en reputació i sostenibilitat.

Per què l’apicultura? Aquest sector, lligat a la biodiversitat i la pol·linització, és rellevant pel seu valor econòmic -producció de 62 milions d’euros- i perquè les abelles són els actius valuosos del sector i de la biodiversitat en general. A més, va evidenciar la relació entre Biodiversitat i Comptabilitat (com a sistema d’informació financer i de sostenibilitat) per a la supervivència de les abelles i del sector apicultor.

Arimany va exposar la diagnosi de la salut econòmica i financera de l’apicultura entre els anys 2016 i 2021 segons la qual el sector havia experimentat una evolució positiva, tant de l’actiu com del passiu i el patrimoni net, tot i que la pandèmia va provocar que en el capítol de l’endeutament s’hagi produït una baixada de la rendibilitat en el darrer període, 2020-2021.

Quant a la sostenibilitat, va detallar que l’apicultura està subjecta a canvis per la supervivència de les abelles i del propi sector, a més de l’efecte d’accions i actuacions com ara les ajudes PAC 2023 – 2027, els reglaments en resposta a la iniciativa ciutadana “Salvem les abelles i els agricultors. Cap a una agricultura respectuosa amb les abelles per un medi ambient sa”, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, el nou pacte de pol·linitzadors 2023, la Directiva sobre Informació Corporativa de Sostenibilitat i els models econòmics sostenibles i de finançament sostenible (models d’economia circular).

Les abelles són el grup de pol·linitzadors més important i gràcies a aquesta funció representen un dels actius més importants per a la biodiversitat. Un terç dels aliments es poden perdre sense pol·linitzadors, per exemple, va recordar Arimany. En el mateix sentit, va destacar el valor de l’agricultura diversa i sostenible (davant de l’impacte dels monocultius), les accions en favor de la conservació d’espècies (protecció de zones o corredors ecològics) i un model econòmic que promogui la reutilització (economia circular).

Entre les conclusions, l’economista va recordar la importància de l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Econòmic, l’eliminació del 50% dels plaguicides químics perillosos al 2030, l’aposta perquè almenys un 25 de l’agricultura sigui ecològica, el valor de les ajudes tant per a la cura del subsòl com per a l’agricultura en general, la importància de fer recerca i vigilància de les plagues que afectin abelles, de posar en marxa plans per la conservació d’espècies i la protecció de zones del territori, la implantació de models de negoci circular i de finançament sostenible per preservar les abelles i el sector apicultor, sense oblidar la necessitat que té el sector de recuperar-se financerament de l’impacte de la pandèmia i la salut precària del període actual per a la supervivència de les abelles i del sector apicultor.

L’apicultura i les abelles com actiu valuós van servir per posar en evidència la rellevància de la biodiversitat en la comptabilitat i l’economia, i en general, en uns models que afecten la nostra alimentació i els ecosistemes que coneixem.