Uncategorized @ca

Estudi de recerca, guardonat amb Ajut ACCID : “Grup TEB Barcelona: Un model d’empresa cooperativa amb persones amb discapacitat (Centre Especial de Treball”

 

En el marc de la Comissió de Comptabilitat (conjunta CEC-ACCID), dijous 15 de desembre de 2022, va tenir lloc el Webinar on line “La comptabilitat en temps difícils”, a càrrec del ponent el Sr. José Luis Giral Tricas, economista, Expert Comptable Acreditat REC d’Economistes  i membre de la Comissió de Comptabilitat de Gestió ACCID, acompanyat del Sr. Martí García, president de la comissió de Comptabilitat ACCID-CEC i subsecretari d’ACCID, que va donar la benvinguda i va portar la moderació de la sessió.

Davant els nous escenaris, en aquests moments, en general, les empreses no estan pròsperes, donat que porten temps patint i encara pateixen una cadena d’esdeveniments que els estan marcant la seva gestió i això es tradueix en el compte de pèrdues i guanys, i el balanç.

Primer la pandèmia, amb la baixada d’activitat, posteriorment, amb la crisi energètica, provocant un encariment de l’energia, el transport, les matèries primeres, etc. I ara la guerra d’Ucraïna que no només genera inseguretat sinó que ha vingut a desbaratar els mercats, amb una elevació important de la inflació i els tipus d’interès.

D’alguna manera, tot això ha de sortir reflectit en la comptabilitat que es traduirà a les Comptes anuals d’aquest any 2022 i de com es “Confeccionin”, dependrà en part el seu futur ja que servirà de base per a la presa de decisions en molts temes.

Els analistes ens demanaran no només un PiG i Balanç de l’exercici immediat anterior sinó que també un avenç de l’estat actual.

I el passat, passat serà, però posem èmfasi en els punts forts i oferint solucions als febles, per intentar oferir una resposta optimista complint les normes comptables per descomptat, però en el nostre benefici i que permetin transmetre la professionalitat, entusiasme i il·lusió que tot projecte necessita.

La conferència va estar basada en l’Estat de Fluxos d’Efectiu que en definitiva és el que avalarà la generació de recursos i la possibilitat de creixement per a l’obtenció de recursos.

[Materials]

Dijous 15 de desembre de 2022, l’ACCID en col.laboració amb la Comissió d’Economistes Docents i Investigadors i la Comissió de Sèniors, del Col.legi d’Economistes de Catalunya, es va impartir la conferència “Conseqüències professionals d’una major longevitat”, en format híbrid, on line i presencial a la seu del CEC.

Aquesta sessió va comptar amb la Benvinguda i presentació de la mateixa, a càrrec de la Dra. Montserrat Casanovas Ramon, presidenta de la Comissió d’Economistes Docents i Investigadors i col·legiada de Mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Presidenta de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). A continuació es va parlar del Talent Sènior, a càrrec de la Dra. Esther Subirà Lobera, presidenta de la Comissió d’Economistes Sèniors i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, per a posteriorment parlar de les Etapes professionals al llarg de la vida, a càrrec del Dr. Joaquín Solana Oliver, economista. Membre de la Comissió d’Economistes Docents i Investigadors.

Fent una mirada al passat, present i futur de l’Edatisme i de la major longevitat de les persones majors, ens porta al fet que aquestes amb molta experiència atesorada puguin donar suport i aportar aquesta expertesa a les professions actuals. I a més millorar la tensió als països amb economies que cada vegada envelleixen més.

[Materials]

El dimecres 14 de desembre de 2022 es va desenvolupar el webinar “La integració dels aspectes socials i mediambientals en el quadre de comandament integral”, acte coorganitzat amb el Col.legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya (COGAC) sota el marc de la nova Revista de Comptabilitat i Direcció ACCID nº 33 sobre “Informació i gestió ESG”, editada en el context de la Càtedra de Transparència i Control ACCID i UPF Barcelona School of Management.

La benvinguda va anar a càrrec de la Sra. Carme Elena Valero, Membre de la Comissió Fiscal i Comptable  del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, i acte seguit va donar pas a la conferència amb la intervenció del Dr. Ramon Bastida, Associate Professor de comptabilitat i finances de la UPF Barcelona School of Management i economista.

A la conferècia es va fer menció al canvi de paradigme que es troba el sector empresarial donat que davant la necessitat d’enriquir l’estratègia empresarial amb aspectes com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, s’ha fet imprescindible actualitzar els components del QCI amb la dimensió social i mediambiental. I es va exposar com es pot adaptar el QCI a aquestes noves dimensions, perquè continuï sent una eina útil per a la gestió d’empreses sostenibles. Es va informar que des de la Càtedra ACCID de Transparència i Control de la UPF Barcelona School of Management, s’està desenvolupant un treball de recerca i transferència per adaptar el model clàssic del Quadre de Comandament Integral (QCI) al nou paradigma de sostenibilitat empresarial.

L’objectiu principal d’aquest treball és dissenyar un QCI sostenible, que pugui ser aplicat com a eina de gestió, en empreses l’estratègia de les quals consisteixi en obtenir un resultat econòmic, social i ambiental positiu.

Per tal de validar el nou model de QCI sostenible, s’ha preparat un qüestionari dirigit a professionals de la direcció, gestió i assessorament d’empreses. Aquest qüestionari és totalment anònim, i pot contestar-se en uns 8-10 minuts.  Us volíem demanar la vostra col·laboració contestant el qüestionari. Podeu trobar-lo en els següents enllaços:

CAT: https://www.survio.com/survey/d/J9W4A5W7S6L9W5E9Y
CAST: https://www.survio.com/survey/d/I7O8Y7W6P3A4T4C2B

Els resultats de l’estudi es faran públics mitjançant la publicació d’un o diversos articles divulgatius, i l’organització d’un acte de presentació del model de QCI sostenible, en col·laboració amb les organitzacions que hagin participat en l’estudi.

Posterior a la ponència, la presidenta de l’ACCID, la Dra. Montserrat Casanovas, va fer la cloenda, posant en relleu la importància del quadre de comandament integral (QCI) com eina de gestió de gran utilitat per a les organitzacions que necessiten implementar la seva estratègia i per la importància de la integració dels aspectes socials i mediambientals en el mateix.

[Material conferència]
[Vídeo]

Ens complau informar-vos de dos nous vídeos sobre les normes d’informació sobre sostenibilitat que posem a la vostra disposició. El primer fa referència a la verificació (auditoria) de la informació sobre sostenibilitat, i el segon fa referència a les semblances i diferències de les normes d’informació sobre sostenibilitat de l’EFRAG, l’ISSB i la SEC.

És una comparativa entre els 3 marcs de normes més rellevants a nivell internacional.

Aquests dos vídeos formen part de la sèrie de vídeos sobre aquestes normes, que han preparat el Dr. Ramon Bastida, Associate Professor de comptabilitat i finances de la UPF Barcelona School of Management i economista amb la col·laboració del Sr. Xavier Subirats, economista i vicepresident primer de l’ACCID.

Vídeo 1. Verificació https://youtu.be/gg8DSabNAWg
Vídeo 2. Comparativa https://youtu.be/f2C3faJsUDg

Font: El Periódico de España

Oriol Amat, Catedràtic d’Economia Financera, i economista. Rector de la Universitat Pompeu Fabra

MERCAT CRIPTO

Què passarà amb les criptomonedes?

L’escenari més probable és que les monedes digitals segueixin baixant, ja que s’ha demostrat que no són valors refugi i no són independents de la marxa de l’economia general

Les criptomonedes segueixen arruïnant a milions de persones. Tot i les advertències dels alts riscos, segons Statista, en el món hi ha uns 295 milions d’inversors en més de 20.000 criptomonedes. En el cas del bitcoin, la criptomoneda més important, ara cotitza a 16.217 euros i el preu s’ha enfonsat el 71,2% des del valor màxim de 56.278 euros de novembre de 2021. El passat mes de juny, en aquesta mateixa columna, ja parlava de per què baixen les criptomonedes i des d’alhesores el bitcoin s’ha enfonsat un 41,3%.

I el drama no ve només per la baixada del preu, ja que molts inversors també perden pels múltiples fraus. L’últim escàndol es la fallida de FTX, una de les plataformes d’intercanvis de criptomonedes més importants del món i que va arribar a estar valorada en 32.000 milions de dòlars. FTX ha deixat penjades a més d’un milió de persones a les quals deu uns 10.000 milions de dòlars. Segons ‘Der Spiegel’, FTX estava gestionada des d’una residencia de luxe de les Bahames en la què vivien un grup de persones poliamoroses, psicòleg d’empresa inclós, dirigides per el fundador Sam Bankman-Fried, de 30 anys, conegut per la seva afició a els videojocs, ja que fins i tot jugava en reunions amb inversors. El seu patrimoni, segons ‘Forbes’, va arribar als 26.500 milions de dòlars, però ara ha quedat gens. L’operativa de FTX era similar a la d’na bossa, fent d’intermediària entre compradors i venedors de criptomonedes. Els compradors indicaven el preu al què volien comprar i transferien diners a FTX, que quedava en dipòsit a l’espera de trobar venedor. Els venedors transferien criptomonedes també en dipòsit, indicant el preu a què les volien vendre. Quan la plataforma aconseguia que comprador i venededor coincidissin en el preu, es feia la transacció. I FTX també actuava com a banc, sense estar regulada, fent préstecs. El forat de FTX s’ha produït quan la plataforma ha utilitzat els dipòsits dels clients de manera fraudulenta per tapar forats d’Alameda, una de les empreses del seu grup.

Arribats aquí ens podem preguntar què passarà a partir d’ara amb les criptomonedes. L’escenari més probable és que continuïn baixant, ja que s’ha demostrat que les criptomonedes no són valors refugi i no són independents de la marxa de l’economia general. I quan els tipus d’interès han pujat, s’han enfonsat. El fet de no estar regulades per els bancs centrals no les fa més resilients, ans al contrari. Tampoc no protegeixen contra la inflacció, com alguns havien pronosticat. I referents del món de l’economia, com premis Nobel i reguladors, fa anys que diuen que les criptomonedes estan buides de contingut i són inútils com productes d’inversió. Si atenem aquets arguments les criptomonedes haurien d’anar reduint molt més el seu valor. I si no millora la regulació, seguirem veient escàndals. I també veurem caure entitats i fons d’inversió que han apostat fort per les criptomonedes i això arrossegarà més gent…[Llegir més]