Font: Consejo General de Economistas

El Consejo General de Economistas de España (CGE) va lliurar el passat 1 d’octubre de 2026 en el Real Casino de Madrid els seus Honors i Distincions al Mèrit en el Servei de l’Economia. La Gran Cruz, màxima distinció de l’organització col·legial, ha recaigut en l’economista i expresident de la Xunta de Galícia Fernando González Laxe. L’acte ha reconegut a més amb la Creu a Montserrat Casanovas Ramón, Sofía Juaristi Zalduendo i Pedro Manuel Rivero Torre, la Cruz de la qual es lliura a títol pòstum, i amb la Medalla a Xavier Subirats Alcoverro, Fernando José Berge Royo i Gregorio Labatut Serer.

Les set distincions van ser aprovades pel Ple del Consell celebrat el 3 de juny de 2026. Amb elles, la corporació reconeix trajectòries desenvolupades en la universitat, les institucions, l’empresa i l’exercici professional, i l’aportació dels seus protagonistes al coneixement econòmic i a la seva aplicació en benefici de la societat.

La cerimònia ha estat presidida pel president del CGE, Miguel Ángel Vázquez Taín, i ha comptat amb la participació del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, que ha intervingut en l’entrega dels guardons.

Durant la cerimònia, el president del CGE, Miguel Ángel Vázquez Taín, ha destacat que “aquests guardons ens ofereixen també una magnífica oportunitat per a posar en valor la nostra professió i fer visible la seva aportació a la societat. Darrere de moltes de les grans decisions econòmiques, però també de milers de decisions quotidianes que mai ocupen titulars, hi ha economistes aportant anàlisis, rigor i criteri: ajudant una empresa a seguir endavant, fent viable una inversió, assessorant un emprenedor, formant als nostres joves o contribuint a millorar una política pública”.

El president va recordar també a “aquest treball que moltes vegades no es veu, però importa, i molt. Perquè els economistes transformem dades en coneixement i coneixement en decisions, i contribuïm així al fet que aquestes decisions es tradueixin en progrés econòmic i social. Els set professionals que avui distingim són excel·lents referents d’aquesta manera d’entendre la nostra professió: coneixement, responsabilitat i, sobretot, servei a la societat”, va apuntar.

Fernando González Laxe, Gran Cruz al Mèrit en el Servei de l’Economia
La Gran Cruz reconeix una trajectòria que ha unit l’anàlisi econòmica, la docència i el servei públic. González Laxe és catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universidade dona Coruña i va ser president de la Xunta de Galícia i de Ports de l’Estat. Els seus treballs han prestat especial atenció a l’economia marítima, la pesca i el desenvolupament territorial. Col·legiat a la Corunya des de 1976, va rebre d’aquest Col·legi la distinció d’Economista de l’Any en 2009; va ser precisament el Col·legi de la Corunya el que va promoure la seva candidatura a la Gran Cruz, aprovada per unanimitat pels òrgans del CGE.

En rebre la distinció, Fernando González Laxe ha agraït als qui van proposar i van aprovar la seva candidatura i ha expressat el seu orgull per un reconeixement que reforça el seu compromís amb la professió i amb la difusió dels principis i valors de l’economia. En una intervenció marcada pel record dels seus mestres i de les persones que han acompanyat la seva trajectòria, ha destacat l’esforç, el talent, la responsabilitat i la transferència de coneixement com a valors compartits pels guardonats.

González Laxe ha reivindicat una economia compromesa amb la modernització econòmica, institucional i social, la sostenibilitat i la igualtat d’oportunitats. També ha assenyalat la preocupació per l’accés a l’habitatge i la necessitat d’uns serveis públics universals i eficients que contribueixin a combatre la pobresa i l’exclusió. En aquest context, ha cridat a actuar “contra la polarització extrema” i ha reclamat “àmplies dosis de serenitat” per a avançar en les tasques comunes.

Tres Encreuaments al Mèrit en el Servei de l’Economia

Montserrat Casanovas Ramón és doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials i catedràtica d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona. Economista, analista financera i auditora, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a la docència, la recerca i la formació de professionals en finances i assessorament financer. Presidenta emèrita de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID).

Sofia Juaristi Zalduendo va ser la primera degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Cantàbria. A la seva trajectòria acadèmica i de gestió universitària se suma la seva labor pública com a consellera d’Educació i Joventut del Govern càntabre. En 2025 la Universitat de Cantàbria li va concedir la seva Medalla de Plata.

Pedro Manuel Rivero Torre (1938-2026), catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Complutense de Madrid, va desenvolupar una extensa carrera acadèmica i empresarial. Va presidir l’antiga patronal elèctrica Unesa i Liberbank, va ser vicepresident de CEOE i va formar part dels òrgans d’administració de Xarxa Elèctrica Espanyola i OMEL. Va morir el passat 28 d’agost. Una de les seves filles ha recollit la Creu, lliurada a títol pòstum.

Tres Medalles al Mèrit en el Servei de l’Economia

Xavier Subirats Alcoverro ha desenvolupat la seva carrera en l’assessorament econòmic, la fiscalitat i la comptabilitat, i ha assumit responsabilitats en organitzacions professionals. És president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), ha format part de la junta de govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya i ha treballat en l’àmbit de la informació corporativa i la responsabilitat social.

Fernando José Berge Royo és economista i auditor de comptes. Després de més de quatre dècades de vinculació a Cajasiete, des de 2025 és president honorífic de l’entitat. La seva trajectòria en la banca cooperativa i la seva contribució al desenvolupament econòmic de l’arxipèlag van ser reconegudes enguany amb la Medalla d’Or de Canàries.

Gregorio Labatut Serer és doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de València. La seva activitat docent i investigadora s’ha centrat en la comptabilitat, la valoració d’empreses i la relació entre les normes fiscals i comptables, matèries sobre les quals ha publicat nombrosos treballs i ha impartit formació a professionals.

La Gran Cruz al Mèrit en el Servei de l’Economia

El Consell General d’Economistes concedeix aquesta distinció a persones o entitats que s’han destacat pel seu servei a l’economia i la seva contribució al progrés econòmic i social. Entre els qui l’han rebut en edicions anteriors figuren José Luis Sampedro, Enrique Fuentes Quintana, Antón Costas, Cristina Herrero i Valentín Pich.

PARTICIPA EN L’IDEC 2026

FORMA PART DE L’ESTUDI SOBRE LA DIGITALITZACIÓ DE L’EMPRESA CATALANA

Impulsem el primer Informe de Digitalització de l’Empresa Catalana: IDEC 2026.

Des de l’IDEC amb col.laboració amb MOD i el support de l’ACCID volem conèixer de primera mà com les empreses catalanes esteu incorporant la tecnologia, les dades i la IA al vostre negoci: quines eines feu servir, com les integreu, quin impacte tenen, quins són els vostres principals reptes i cap a on voleu avançar.

I, per construir aquesta fotografia, necessitem la visió de les persones que esteu prenent aquestes decisions.

Per això, et convidem a participar en l’enquesta de l’IDEC 2026 i a compartir la teva visió sobre el present i el futur de la digitalització de la teva empresa.

Què volem conèixer?

A l’IDEC 2026 analitzarem la realitat de les empreses catalanes des de diferents perspectives:

1. Tecnologia al servei del negoci. ERP, CRM, Business Intelligence, automatització, dades…

2. IA: de l’experimentació a l’impacte. Què s’està fent realment i on està generant valor.

3. Talent i capacitat d’execució. Les capacitats i els reptes que condicionen la transformació.

4. Marca, captació i competitivitat digital. Com utilitzeu els canals digitals per posicionar-vos, relacionar-vos amb els clients i generar negoci.

5. I, sobretot, què tenen en comú les empreses que més estan avançant i què podem aprendre d’elles. Perquè els resultats siguin útils per a totes les empreses participants.

Què obtindràs en participar?

Totes les empreses participants tindreu:

1. Accés anticipat a l’informe complet quan estigui disponible.

2. Comparatives per sector i dimensió d’empresa, per entendre com se situa la teva empresa respecte d’altres organitzacions.

3. Una visió de les principals tendències, reptes i oportunitats que marcaran la digitalització empresarial a Catalunya.

Qui pot participar en l’IDEC 2026

Volem comptar amb la visió de les persones que esteu prenent decisions sobre el futur de les empreses. Per això, l’enquesta està pensada per a CEOs, Direcció General, Operacions, CIO/CTO i Màrqueting.

El qüestionari es completa en menys de 15 minuts.

Les teves respostes s’analitzaran de forma agregada i confidencial i contribuiran a construir una visió més representativa de la digitalització empresarial a Catalunya.

Com més empreses hi participem, millor serà la fotografia de la digitalització de l’empresa catalana.

Gràcies per formar part de l’IDEC 2026.

ACCID i Cegid analitzen les aplicacions de la IA en auditoria i comptabilitat en un webinar que posa el focus en el futur de la professió

La intel·ligència artificial està deixant de ser una tecnologia emergent per convertir-se en una eina amb capacitat de transformar de manera profunda la funció financera. La seva aplicació en l’anàlisi de dades, l’automatització de processos, la detecció de riscos i la presa de decisions obre noves oportunitats per a professionals de la comptabilitat, l’auditoria i la direcció financera.

Amb aquest punt de partida, ACCID i Cegid han celebrat aquest 8 d’octubre de 2026 el webinar «La IA en la funció financera: aplicacions en auditoria i per a la presa de decisions comptables», una sessió dedicada a analitzar com aquesta tecnologia està canviant el treball diari dels professionals de les finances.

L’acte ha comptat amb la participació de Carme Monserrat Querol, auditora, MSc in Innovation and Digital Transformation (UOC), sòcia de Martínez Comín i autora de l’article L’impacte de la IA en la auditoria, publicat al volum 40 de la Revista de Comptabilitat i Direcció d’ACCID: Intel.ligència artificial: Aplicacions i reptes en finances, comptabilitat i direcció, i Manuel Ramón Ramón, advocat, economista, formador en Business Intelligence, Controller CCA Certificate i representant de Cegid.

De l’automatització a la presa de decisions

Durant la sessió s’han abordat les principals oportunitats, limitacions i reptes que planteja la intel·ligència artificial per a la professió, amb especial atenció al seu impacte en els processos d’auditoria i comptabilitat.

La IA permet treballar amb grans volums d’informació de manera més ràpida, identificar patrons i anomalies, automatitzar determinades tasques i reforçar l’anàlisi de dades. Aquestes capacitats poden contribuir a alliberar temps dels professionals i permetre que es concentrin en activitats de més valor afegit.

Però la incorporació de la IA a la funció financera també obliga a plantejar noves preguntes sobre la qualitat de les dades, la fiabilitat dels resultats, la supervisió humana i la responsabilitat en la presa de decisions.

En aquest sentit, el debat no gira només al voltant de què pot fer la tecnologia, sinó també de com integrar-la de manera adequada en processos en què el criteri professional continua sent essencial.

Una mirada pràctica a la IA aplicada a finances

El webinar ha combinat la perspectiva professional amb una aproximació tecnològica i pràctica. Carme Monserrat ha aportat la visió vinculada a l’auditoria i als reptes que la IA planteja per a la professió, mentre que Manuel Ramón ha compartit experiència en l’aplicació d’aquestes tecnologies a les solucions de gestió empresarial i als processos comptables i d’auditoria.

Aquesta doble perspectiva ha permès posar sobre la taula una qüestió cada vegada més rellevant: com aconseguir que la velocitat i la capacitat d’anàlisi que aporta la IA vagin acompanyades de fiabilitat, control i criteri professional.

La funció financera davant d’un nou escenari

La trobada s’emmarca en un moment en què la transformació digital està redefinint les competències i responsabilitats dels professionals de la funció financera. Comptables, auditors, controllers, assessors i directors financers han de començar a incorporar noves eines i, alhora, desenvolupar criteris per valorar-ne els resultats i els riscos.

Per això, la IA no representa únicament una oportunitat d’eficiència. També planteja una transformació, que haurà de combinar coneixement tècnic, capacitat d’anàlisi i criteri professional amb una nova cultura digital.

On la pregunta no és si usar IA, sinó com usar-la sense posar en risc el despatx ni als seus clients. La IA afegeix noves exigències al RGPD. Cal tenir en compte que cada eina d’IA tracta dades personals i sense DPA, garanties de transferència ni EIPD, no s’hauria d’usar l’eina.

L’AI Act · Reglament UE 2024/1689, exigeix al despatx una fitxa tècnica de cada sistema IA i DPA amb cada proveïdor, llavors l’enfocament correcte és: IA en infraestructura certificada; Dades dins de l’entorn corporatiu i Traçabilitat de cada consulta IA. Per això, cada despatx necessita el seu propi pla d’IA, per transformar l’organització amb criteri, i no sols adoptar eines. La IA s’ha de liderar des de la direcció, tenint en compte tres pilars en el desplegament responsable: Compliance i cumpliment normatiu, formació de tota la força productiva i implantació d’eines certificades.

Amb aquest webinar, ACCID i Cegid reforcen el seu compromís amb la divulgació i l’actualització dels professionals de l’àmbit financer, promovent espais de reflexió sobre les tecnologies que estan marcant l’evolució de la comptabilitat, l’auditoria i la direcció financera.

[Accés al material de la sessió]

[Accés a la gravació de la sessió]

Del compliment normatiu a la supervivència empresarial: ACCID i la World Compliance Association posen el Compliance al centre de la nova governança

El nou monogràfic «Compliance: Fonaments i aplicacions pràctiques» aborda els grans riscos que amenacen les organitzacions —des del frau intern i el suborn fins a la intel·ligència artificial, els ciberatacs i els criptoactius— i defensa una nova cultura basada en la integritat, la prevenció i la responsabilitat

— Què tenen en comú un frau intern, un conflicte d’interès, un suborn en una operació internacional, una filtració massiva de dades, un ciberatac o l’ús de la intel·ligència artificial? Tots poden convertir-se en una crisi legal, econòmica i reputacional per a una organització. I tots posen a prova, més que mai, la qualitat dels seus sistemes de Compliance.

Amb aquesta realitat com a punt de partida, ACCID, en col·laboració amb la World Compliance Association (WCA), publica el nou monogràfic Compliance: Fonaments i aplicacions pràctiques, en català i en castellà, una obra col·lectiva coordinada per Albert Salvador Lafuente, cofundador i Secretari General Internacional de la World Compliance Association.

La publicació parteix d’una idea central: el Compliance ja no és simplement complir la llei. En un entorn empresarial marcat per la globalització, la digitalització accelerada, la intel·ligència artificial, la creixent complexitat reguladora i l’exposició a riscos reputacionals, el compliment normatiu s’ha convertit en un element essencial de la governança i de la presa de decisions.

“El Compliance deixa de ser un àmbit purament tècnic per esdevenir un element central de la governança corporativa.”

Quan complir ja no és suficient

Durant anys, el compliment normatiu es va associar principalment a la necessitat d’evitar infraccions i sancions. Avui, aquesta visió resulta insuficient.

Les organitzacions són cada vegada més valorades no només pels seus resultats econòmics, sinó també per com prenen decisions, com gestionen els riscos, com reaccionen davant d’una crisi i fins a quin punt són capaces d’actuar amb integritat.

Aquesta transformació és el fil conductor del nou monogràfic d’ACCID i la WCA, que ofereix una visió transversal del Compliance i combina els fonaments conceptuals amb situacions inspirades en la realitat professional.

L’obra analitza qüestions que ja formen part de l’agenda de qualsevol organització: la responsabilitat de l’alta direcció, la gestió dels riscos, els controls interns, els canals de denúncia, les investigacions internes, la formació i la cultura ètica, l’auditoria i la millora contínua.

Però també posa el focus en alguns dels nous territoris de risc que estan redefinint el Compliance: la intel·ligència artificial, els criptoactius, la protecció dels informants i els riscos derivats de la transformació digital.

De la intel·ligència artificial als criptoactius: el nou mapa dels riscos

Un dels elements diferencials de la publicació és que no es limita a explicar els fonaments del Compliance, sinó que aborda alguns dels desafiaments que estan canviant les regles del joc.

La intel·ligència artificial obre noves possibilitats per a les organitzacions, però també planteja preguntes sobre transparència, control, explicabilitat i responsabilitat. Els canals de denúncia afronten nous reptes en la protecció de l’informant. I els criptoactius introdueixen noves vies i mecanismes que poden facilitar determinades operacions vinculades al blanqueig de capitals.

El monogràfic també posa el focus en la cadena de subministrament, els riscos de frau i conflictes d’interès, els sistemes de control intern i la capacitat de les organitzacions per investigar i reaccionar quan alguna cosa falla.

Cinc crisis que posen el Compliance a prova

La segona part del llibre trasllada la reflexió a situacions concretes a través de cinc casos pràctics:

• Frau intern i conflictes d’interès
• Alertes a la cadena de subministrament
• Suborn comercial en l’expansió internacional
• Filtració massiva de dades personals
• Gestió d’una crisi empresarial després d’un ciberatac

Són escenaris que permeten entendre una de les principals aportacions de l’obra: un programa de Compliance no es posa realment a prova quan tot funciona, sinó quan una organització ha de prendre decisions sota pressió i afrontar les conseqüències d’un risc materialitzat.

Per això, la publicació no pretén oferir “receptes” universals, sinó proporcionar criteris d’anàlisi i eines per entendre millor els riscos i prendre decisions més sòlides.

Una responsabilitat que arriba fins al consell d’administració

Un altre dels missatges que travessa el monogràfic és que el Compliance no pot quedar restringit a un departament o a una funció especialitzada.

La responsabilitat de construir una cultura d’integritat implica els òrgans de govern i l’alta direcció, i exigeix que el compliment formi part de la manera com l’organització governa, decideix, gestiona els riscos i respon davant situacions adverses.

En aquest sentit, el llibre defensa una evolució des d’una cultura legalista, centrada en el compliment formal de les normes, cap a una cultura ètica, capaç d’orientar les decisions fins i tot en aquells espais on la norma no ofereix una resposta suficient.

Una obra per a un entorn empresarial cada vegada més complex

​​Compliance: Fonaments i aplicacions pràctiques està dirigida a membres de consells d’administració i òrgans de govern, directius, responsables de Compliance, auditors i professionals de les àrees jurídica, financera i de control, així com a acadèmics i estudiants.

Amb aquesta publicació, ACCID i la World Compliance Association reforcen el seu compromís amb la divulgació, la formació i la reflexió crítica sobre el govern corporatiu i el Compliance.

El repte, en definitiva, ja no és només evitar que una organització incompleixi la llei. És aconseguir que disposi dels mecanismes, la cultura i el lideratge necessaris per anticipar els riscos, detectar les desviacions, actuar amb diligència quan alguna cosa falla i preservar la confiança dels seus grups d’interès.

Perquè en l’empresa del segle XXI, la integritat ja no és només una qüestió de reputació: és una qüestió de governança, resiliència i sostenibilitat.

El webinar “La nova intel·ligència financera: IA, criteri i decisions en temps real” va reunir professionals i experts per analitzar com la intel·ligència artificial està transformant la gestió financera i la presa de decisions.

El passat 29 de setembre, l’ACCID, amb la col·laboració de Dost, va celebrar el webinar “La nova intel·ligència financera: IA, criteri i decisions en temps real”, una sessió centrada en els reptes i les oportunitats que planteja la intel·ligència artificial per a la funció financera.

L’acte va comptar amb la participació de Fernando Martín, Chief Evangelist i cofundador de Dost, i del Dr. Pol Santandreu, Doctor en Economia de l’Empresa per la Universitat de Barcelona i especialista en direcció financera i transformació de la funció financera.

Durant la sessió es va abordar com la IA està canviant la manera de treballar dels equips financers, especialment en àmbits com l’automatització de processos, l’anàlisi de dades i l’accés a informació en temps real.

Un dels principals eixos de la trobada va ser la necessitat d’entendre la intel·ligència artificial no només com una eina d’automatització, sinó com un recurs que pot ajudar els professionals a disposar de millor informació i dedicar més temps a l’anàlisi i a la presa de decisions.

La sessió també va posar sobre la taula la importància del criteri professional en aquest nou context. Davant d’un entorn en què la tecnologia permet processar cada vegada més informació i agilitzar nombroses tasques, el coneixement i la capacitat d’interpretar les dades continuen sent elements clau per convertir la informació en decisions de valor.

A través de casos i exemples pràctics, els participants van poder conèixer diferents possibilitats d’aplicació de la IA en la funció financera i reflexionar sobre com aquesta tecnologia pot contribuir a fer-la més àgil, eficient i orientada a la presa de decisions.

El webinar va posar de manifest que la transformació digital de la funció financera ja és una realitat i que el repte passa ara per saber com integrar la IA en els processos i, alhora, preservar el criteri i el valor que aporta el professional financer.

[Accés al material de la sessió]

[Accés a la gravació de la sessió]

L’Assemblea Ordinària de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), celebrada el passat 9 de setembre de 2026, va ratificar la nova composició de la Junta de Govern de l’ACCID, que assumirà el nou mandat de l’entitat.
La nova Junta dona continuïtat al compromís de l’ACCID amb la promoció i el desenvolupament de la comptabilitat, la direcció i la gestió empresarial, així com amb la generació i la divulgació de coneixement entre els professionals, acadèmics i altres agents vinculats a aquests àmbits.

Nova composició de la Junta de Govern
La Junta de Govern de l’ACCID queda integrada per:

President: Xavier Subirats Alcoverro
Vicepresidenta 1a: Àngels Farreras Noguer
Vicepresidenta 2a: Ester Oliveras Sobrevias
Vicepresidenta 3a: Noelia Acosta Sánchez
Secretària: Elena Ramírez Marín
Tresorera: Gemma Soligó Illamola

Vocals:
Miriam Aguado Figueras
Maria Josep Arasa Alegre
Núria Arimany Serrat
Toni Detrell Elias
Carme Elena Valer
Francesc Garreta Dalmau
Jordi Marti Pidelaserra
Daniel Masferrer Vilarrasa
Francesc Pera Martorell
Gonzalo Villares Losas

Consellers/es:
Oriol Amat Salas
Meritxell Aresté Sánchez
Jordi Casals Company
Marcel Casany Cariteu
Eduard Cristóbal Fransi
Jesús Garcia Batalla
Silvia López López
Josep Puigvert Ibars
Alfredo Rocafort Nicolau
Ramon Saladrigues Solé
Filó Tió Pratdesaba

La nova Junta afronta aque

La nova Junta dona continuïtat al compromís de l’ACCID amb la promoció i el desenvolupament de la comptabilitat, la direcció i la gestió empresarial, així com amb la generació i la divulgació de coneixement entre els professionals, acadèmics i altres agents vinculats a aquests àmbits.

Nova composició de la Junta de Govern

La Junta de Govern de l’ACCID queda integrada per:

President:                       Xavier Subirats Alcoverro
Vicepresidenta 1a:         Àngels Farreras Noguer
Vicepresidenta 2a:         Ester Oliveras Sobrevias
Vicepresidenta 3a:         Noelia Acosta Sánchez
Secretària:                      Elena Ramírez Marín
Tresorera:                       Gemma Soligó Illamola

Vocals:
Miriam Aguado Figueras
Maria Josep Arasa Alegre
Núria Arimany Serrat
Toni Detrell Elias
Carme Elena Valer
Francesc Garreta Dalmau
Jordi Marti Pidelaserra
Daniel Masferrer Vilarrasa
Francesc Pera Martorell
Gonzalo Villares Losas

Consellers/es:
Oriol Amat Salas
Meritxell Aresté Sánchez
Jordi Casals Company
Marcel Casany Cariteu
Eduard Cristóbal Fransi
Jesús Garcia Batalla
Silvia López López
Josep Puigvert Ibars
Alfredo Rocafort Nicolau
Ramon Saladrigues Solé
Filó Tió Pratdesaba

La nova Junta afronta aquesta nova etapa amb el compromís de continuar impulsant les línies de treball de l’ACCID i reforçar el paper de l’associació com a espai de referència per al coneixement, la divulgació i l’intercanvi d’experiències en l’àmbit de la comptabilitat i la direcció.

Amb aquesta renovació, l’ACCID inicia un nou mandat amb la voluntat de continuar treballant al servei dels seus associats i del conjunt de la comunitat professional i acadèmica.