Els dies 4 i 5 de juliol, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) va celebrar el 29è Fòrum de l’Auditor Professional sota el lema “Informació no financera. Transparència i sostenibilitat” a Sitges.
Més de 700 professionals de l’auditoria procedents de tot l’Estat es van reunir en aquest acte que organitza cada any el CCJCC.
La sessió inaugural va ser a càrrec de l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell; el president de l’Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC), Enrique Rubio; el president de l’Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España (ICJCE), Ferran Rodríguez, i el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Antoni Gómez.
Durant els dos dies de l’esdeveniment es van gaudir d’un total de 4 sessions plenàries: ‘Reflexions sobre el valor de la informació no financera’, ‘Geopolítica: Brexit, UE, EUA i Xina’, ‘El futur de la professió’ i ‘Transformació digital: un futur ja present’. També es van dur a terme un total d’11 sessions tècniques en les quals es van analitzar quines són les possibles implicacions fiscals del Brexit, les implicacions per als auditors de la Llei de protecció de dades, el lideratge, la gestió de l’estrès o el dret de separació del soci en cas de falta de distribució de dividends (enfocament pericial), entre altres.
ACCID va disposar d’un estand al Fòrum de l’Auditor per donar a conèixer les darreres publicacions editades i obsequiar als assistents amb un dels seus exemplars, en total es vàrem regalar més de 175 llibres i el seu president, Daniel Faura, va moderar la sessió plenària impartida pel Sr. Andreu Veà, pioner d’Internet conegut com “The Internet Biographer” amb el títol “Transformació digital: Un futur ja present”.
Abans de començar la conferència, el Sr. Faura va deixar un espai per la ficció gràcies a “La Auditora”, una novel·la gràfica que relata l’encàrrec especial a una auditora per descobrir a un robot assassí.
El president del CCJCC, Antoni Gómez, va destacar “la importància d’aquesta informació no financera per a la transparència i la confiança respecte de temes socialment molt sensibles”, i va convidar les empreses i altres organitzacions a la seva publicació, “tot i no tenir obligació legal de fer-ho”.
En relació a qui correspon verificar la informació i, sobretot, amb quin marc normatiu ha de fer-se, el president de l’Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España (ICJCE), Ferran Rodríguez, va explicar que “existeix indefinició”. “Una altra de les llacunes que ens amoïna és que la pròpia llei diu que no és obligatòria la publicació de l’informe de verificació per part de les empreses. Aquesta indefinició està provocant importants dèficits de qualitat en alguns dels informes de verificació que han estat presentats”, ha subratllat Rodríguez. Això no obstant, el president de l’ICJCE ha assegurat també que la majoria dels treballs realitzats s’estan efectuant correctament i que “aquestes qüestions, de moment, només afecten a una minoria, que podria augmentar si no se solucionen aquests problemes”.
El canvi legislatiu d’abast estatal obliga a la presentació d’un informe de l’impacte de l’empresa pel que fa a qüestions socials, mediambientals, de respecte als drets humans, de personal i bretxa salarial i també relatives a la lluita contra la corrupció i el suborn.
Les empreses sotmeses a aquesta obligació hauran de preparar un Estat d’Informació no Financera (EINF) que contingui la informació necessària per facilitar la comprensió de l’evolució, els resultats i la situació de l’organització i l’impacte de la seva activitat en relació a les esmentades qüestions. A tal efecte, hauran d’utilitzar indicadors clau no financers -que puguin ser generalment aplicats- que satisfacin tant les directrius de la Comissió Europea en la matèria com també els estàndards del Global Reporting Iniciative (GRI).
En el conjunt d’Espanya es preveu que siguin prop de 2.000 les empreses sotmeses a aquesta obligació.
