![](https://accid.org/wp-content/uploads/2024/04/PHOTO-2024-04-01-12-43-50-300x233.jpg)
Monserrat Casanovas, presidenta d’ACCID, fa una conferència sobre “La Intel·ligència Artificial: oportunitats i riscos” en el seu ingrés a l'”Academia de Ciencias, Ingenierías y Humanidades de Lanzarote”
![](https://accid.org/wp-content/uploads/2024/04/PHOTO-2024-04-01-12-43-50-300x233.jpg)
Han començat els preparatius per a l’organització de la propera Jornada ACCID 2024 que tindrà lloc el dia 31 de maig de 2024 amb el lema “Noves tecnologies en comptabilitat i direcció“. La Jornada es farà a les instal·lacions de la Facultat d’Economia i Empresa-Campus Sabadell de la Universitat Autònoma de Barcelona. Properament n’informarem del programa.
Si la seva empresa vol formar part d’aquest gran esdeveniment i participar en les seves activitats i conferències, en la modalitat de patrocinador, obtenint una oportunitat única per a donar a conèixer la seva companyia i participar de manera activa en les activitats de la jornada, tot comptant amb avantatges com a notes de premsa en mitjans, presència de marca en xarxes socials i en la jornada amb inclusió de materials publicitaris, inscripcions gratuïtes a l’esdeveniment, ponències en el congrés, i molt més, pot posar-se en contacte amb el nostre equip, sense compromís, perquè puguem oferir-li les millors formes de participació en aquest gran esdeveniment. Contacti’ns a través de ana.quesada@accid.org o bé al 93/416 16 04 extensió 2019.
Més de 80 persones, entre professionals i docents del món acadèmic de la comptabilitat van prendre part a la V Jornada d’Innovació docent en comptabilitat i direcció celebrada el passat dia 24 de novembre a les instal·lacions de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC) de la Universitat de Vic-UCC. La jornada, organitzada per l’Agrupació de Professorat de Comptabilitat i Control, va tractar sobre “Els informes de sostenibilitat en la docència en comptabilitat i direcció”, qüestió d’actualitat davant de la recent adopció per part de la Comissió Europea del les primeres normes quant a Informació sobre Sostenibilitat per part de les empreses europees.
Vegeu el vídeo (Youtube) de la Jornada amb totes les sessions realitzades.
L’acte inaugural va comptar amb la participació de la presidenta de l’ACCID, Montserrat Casanovas, el degà de la Facultat d’Economia i Empresa, Josep Burgaya, i Francesc Gómez, ppresident de l’APC (Agrupació de Professorat de Comptabilitat i Control de l’ACCID) i professor de Comptabilitat i Finances de la UAB. La jornada va dedicar un homenatge a la primera catedràtica de comptabilitat a Espanya, la professora Teresa Buira, amb una glossa acadèmica que van realitzar Ferran Rodríguez, professor del Departament d’Empresa de la Universitat de Barcelona i César Villazón Hervás, excatedràtic de l’Àrea d’Economia Financera i Comptabilitat (Matemàtiques Financeres) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i es va lliurar un ram de flors a les filles i fills de Teresa Buira en un acte que va ser molt emotiu.
Tres tallers van centrar el programa dedicat a tractar sobre els informes de sostenibilitat: els detalls de la nova normativa sobre els informes de sostenibilitat, les pautes per trobar la informació a les empreses –amb els casos pràctics de les empreses “La Farga” i “Grup Balfegó”- i l’aplicació dels informes a la docència.
Ramon Bastida, vicedegà de transferència de coneixement ala UPF, i Xavier Subirats, economista i vicepresident de l’ACCID, van ser els ponents del primer taller en una sessió moderada per Xavier Osés, professor d’Economia Financera i Comptabilitat del departament d’Empresa de la Universitat de Barcelona. Bastida va fer un repàs als detalls d’aplicació de la normativa (les NEIS) així com les obligacions de les empreses, i va exposar com les normes s’organitzen en eixos transversals i en eixos temàtics que al seu torn se subdivideixen en aspectes materials, socials i de governança. Igualment, preveu l’impacte ambiental de la cadena de valor (dels proveïdors) i que sigui la figura del comptable la que reculli les dades. Subirats, per la seva banda, va contextualitzar els antecedents legals i l’interès per la sostenibilitat. Els motius pels quals es fa necessari el canvi, segons va dir Subirats, és que la norma actual “no sempre pot mesurar els impactes, no permet comparacions i, en definitiva, fa que la informació sigui poc fiable i que no compleixi els requisits pels quals s’havia creat”.
Les empreses i la cultura de la sostenibilitat
Maria Riera, directora de l’àrea de Desenvolupament Corporatiu i Estratègia de La Farga, i Begonya Melich, responsable del departament de Qualitat i d’I+D+I del Grup Balfegó van ser les ponents del taller dedicat a l’obtenció de la informació a les empreses, sessió moderada per la professora i coordinadora del grau d’ADE, Carme Viladecans. Riera i Melich van coincidir en les seves presentacions a l’hora de destacar la importància d’assimilar la innovació i la sostenibilitat en la pròpia cultura de les empreses, com és el cas. Riera va assenyalar que La Farga fabrica productes derivats del coure a partir de material reciclat, motiu pel qual aquesta tasca ja està integrada en les dinàmiques de l’empresa. Ara caldrà -va apuntar- trobar els indicadors correctes i expressar en la memòria dels informes de sostenibilitat just el que la companyia ja realitza.
Per la seva banda, Melich va explicar que el Grup Balfegó (cinc generacions dedicades a la pesca de la tonyina vermella) es distingeix per la pesca, la cria i la comercialització del producte fresc amb un sistema de traçabilitat únic al món, des de la captura a la taula. A l’hora de plantejar l’extracció de les dades per als informes de sostenibilitat i malgrat les dificultats que planteja fer servir diverses llicències per a les seves activitats, va indicar que la companyia ja ha creat indicadors estàndards que permeten veure dades històriques i tendències, la recerca de certificacions rigoroses en seguretat alimentària i una forta inversió en l’estudi de la biologia de la tonyina.
Aplicació a la docència
Finalment, el darrer taller va valorar l’impacte de l’aplicació dels informes de sostenibilitat a la docència amb la participació de Núria Arimany, professora de comptabilitat i finances a la UVic-UCC i Maria Rosa Rovira, professora d’economia financera i comptabilitat a la UAB. La sessió la va moderar Ester Oliveras, professora agregada en Economia Financera y Comptabilitat del Departament d’Economia i Empresa de la UPF.
Núria Arimany va explicar que l’assignatura incorpora, des dels seus inicis, la gestió ambiental basada en cinc eixos bàsics dels Objectius de Desenvolupament Sostenible: les Persones, la Prosperitat i el Planeta. També hi va afegir una perspectiva global sobre els acords establerts a nivell internacional en relació a les inversions i la gestió del medi ambient i dels quals han derivat moltes de les normatives aplicades a la comptabilitat. Per la seva banda, Maria Rosa Rovira va explicar algunes de les iniciatives que porta a terme a classe per intentar atraure alumnes “que no contemplen la sostenibilitat en el seu marc”, i va destacar les visites de camp a empreses en les quals normalment es fixen els joves, buscar professionals especialitzats per a xerrades concretes o projectar materials en format audiovisual que puguin despertar el seu interès.
Lliurament de premis del curs 2022/23
L’acte final de la jornada va estar reservat al lliurament dels premis ACCID:
Imatges dels premiats
La V Jornada d’Innovació Docent en Comptabilitat i el lliurament dels Premis ACCID del curs 2022/23 tindran lloc el proper 24 de novembre amb el lema: “Els informes de sostenibilitat en la docència en comptabilitat i direcció”. La Universitat de VIC (UVIC-UCC) acull aquest any la Jornada, que es farà tant en format presencial com en línia, organitzada per l’Agrupació de Professorat de Comptabilitat i Control (APC-ACCID).
Durant la Jornada es farà un reconeixement acadèmic a la professora Teresa Buira, que és la primera catedràtica en comptabilitat a Espanya. S’hi farà una glossa sobre la seva petjada a l’Escola d’Empresarials de Sabadell i com a professora de la Universitat de Barcelona.
D’acord amb el programa, hi haurà tres workshops:
La Jornada acull el lliurament dels premis:
Programa de la Jornada APC i Inscripció
L’ACCID, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya van organitzar el passat dimarts 19 de setembre un acte commemoratiu del 50è aniversari del Pla General de Comptabilitat (PGC) de 1973. La sessió presencial va tenir lloc a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra Barcelona School of Management.
L’acte va comptar amb les intervencions institucionals de Santiago Duran, president de l’Instituto de Contabilidad i Auditoria de Cuentas –l’ICAC-, que va fer una presentació en vídeo, Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan Vall, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i Montserrat Casanovas, presidenta d’ACCID. Posteriorment, va tenir lloc la conferència “La informació financera abans i després del PGC de 1973”, a càrrec d’Oriol Amat, catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la UPF, i dues taules rodones en què es va debatre sobre l’impacte del Pla General de Comptabilitat a l’ensenyament universitari i a les empreses i els professionals.
A la conferència, l’economista Oriol Amat, va repassar, primer, els fets més rellevants que han tingut lloc al llarg de la història en l’evolució de la comptabilitat –des dels primers registres comptables a la Mesopotàmia de fa 5.000 anys abans de Crist i els mètodes comptables a l’Edat Mitjana fins a l’aparició de la normativa comptable l’any 1973 amb el primer Pla General de Comptabilitat a Espanya, un pla caracteritzat per la seva “gran prudència, poca creativitat, poques pàgines i poques alternatives”, segons va dir Amat, que va assenyalar que mentre el pla de 1973 oferia 7 alternatives a l’hora de comptabilitzar un fet, el pla del 2007 n’ofereix 187 possibilitats. El pla tenia -va afegir- “més objectivitat, menys maquillatge i menys litigiositat”.
L’economista es va referir a l’impacte del pla a l’ensenyament i va indicar que amb anterioritat a 1973, la situació era similar a la d’una “torre de Babel” perquè cada centre docent aplicava diferents propostes o sistemes de comptabilitat, amb una falta d’homogeneïtat en els principis, les normes de valoració, les denominacions dels comptes i els formats. En canvi, a partir del pla del 73, totes les universitats el van adoptar.
Quant a l’impacte en el teixit empresarial, Oriol Amat, tot referint-se a la tecnologia com a factor rellevant, va comentar que els processos d’automatització, aplicació de softwares o la intervenció de la Intel·ligència Artificial no provocarà la pèrdua de llocs de treball entre els professionals de la comptabilitat o l’auditoria sinó que contribuirà a crear-ne molts més: “les revolucions industrials han destruït llocs de treball però també n’han creat molts més”. Entre les conclusions, va afirmar que s’ha passat d’un sistema de registre i càlcul (abans del 73) a un d’automatització i anàlisi de dades (en l’actualitat), d’una dimensió financera a una d’integral, d’un món d’homes a un d’igualtat de gènere i del comptador a un professional reconegut.
Posteriorment, va tenir lloc un debat sobre l’impacte del Pla General de Comptabilitat del 1973 a l’ensenyament universitari, moderat per Martí Garcia, president del Registre d’Experts Comptables de Catalunya (RECC), i amb la participació de Francesc Gómez (Universitat Autònoma de Barcelona), Jordi Martí (Universitat de Barcelona) i Maria Victòria Sánchez (Universitat Rovira i Virgili). El pla del 73 va posar ordre entre la gran diversitat de mètodes i sistemes encara que, com es va interrogar Francesc Gómez, potser es va perdre l’oportunitat de crear un cos de Dret Comptable. M.Victòria Sánchez va destacar l’ortodòxia amb què es va defensar la preeminència del Pla del 73 a les universitats mentre que Jordi Martí va subratllar que molts dels professionals comptables que van estudiar a la universitat, abans del 73, avui són excel·lents comptables, a més que va afegir que en el procés de normalització comptable, al llarg dels darrers anys, avui disposem de les empreses més ben comptabilitzades del planeta.
En relació a la introducció de les noves normes de sostenibilitat, tothom va coincidir a afirmar que cada cop més hi ha més normes i menys pes per part del professorat en participar en la definició dels plans d’estudi, amb la qual cosa es prima més la pràctica que la teoria. En relació a l’aplicació de les normes de sostenibilitat es va defensar la integració a l’ensenyament -la integració dels conceptes financers i no financers.
Finalment, la jornada es va cloure amb un debat sobre l’impacte del pla del 1973 a les empreses i els professionals de la comptabilitat i l’auditoria, moderat per Xavier Cardona, gerent del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, i amb la participació de Josep Puigvert, director d’Alhos Advocats i Economistes, Gemma Soligó, sòcia de la firma Grant Thornton i Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa.
Totes les persones participants van defensar les virtuts que va suposar l’aparició del PGC, en el sentit que l’eina va aconseguir una normalització de la situació comptable i que va impactar positivament tant en les empreses com en els professionals, com va dir Soligó. Va ser un “revulsiu”, va destacar Puigvert, ja que ordenava la situació en què es trobaven moltes empreses que no tenien un pla de comptabilitat. Talamàs, al seu torn, va afegir que va ser una bona eina a nivell macroeconòmic però caldria fer més passos per millorar la seva utilitat.
Preguntats per la incidència de les Normes d’Informació de Sostenibilitat, es va posar sobre la taula la necessitat d’una integració de la informació financera i la no financera, amb la previsió que el pla de comptabilitat pugui necessitar d’una transformació, segons van apuntar Soligó i Puigvert. Talamàs va reivindicar la necessitat de posseir una més gran cultura sobre la comptabilitat, tot fent al·lusió al que els docents havien subratllar anteriorment, en el sentit que és bo conèixer la norma i el detall però també el perquè de la norma.
L’Associació de Professors Universitaris de Comptabilitat (ASEPUC) y la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) organitzen, entre el 28 i 30 de juny, la II Jornada ASEPUC de Docència i Recerca i la I Jornada de la Revista de Comptabilitat (RC-SAR) sota el lema “Apostant per la millora contínua”.
Aquestes jornades estan pensades com un espai d’intercanvi i trobada, particularment per als qui estan iniciant la seva carrera acadèmica en l’àrea de Comptabilitat, i també com un fòrum de presentació, discussió i millora de propostes, dirigit tant docents com personal de recerca, i relacionades amb les línies de publicació de la RC-SAR, i obertes a la participació de qualsevol interessat.
Acceder
Lost password?Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!