L’ACCID, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya van organitzar el passat dimarts 19 de setembre un acte commemoratiu del 50è aniversari del Pla General de Comptabilitat (PGC) de 1973. La sessió presencial va tenir lloc a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra Barcelona School of Management.
L’acte va comptar amb les intervencions institucionals de Santiago Duran, president de l’Instituto de Contabilidad i Auditoria de Cuentas –l’ICAC-, que va fer una presentació en vídeo, Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan Vall, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i Montserrat Casanovas, presidenta d’ACCID. Posteriorment, va tenir lloc la conferència “La informació financera abans i després del PGC de 1973”, a càrrec d’Oriol Amat, catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la UPF, i dues taules rodones en què es va debatre sobre l’impacte del Pla General de Comptabilitat a l’ensenyament universitari i a les empreses i els professionals.
A la conferència, l’economista Oriol Amat, va repassar, primer, els fets més rellevants que han tingut lloc al llarg de la història en l’evolució de la comptabilitat –des dels primers registres comptables a la Mesopotàmia de fa 5.000 anys abans de Crist i els mètodes comptables a l’Edat Mitjana fins a l’aparició de la normativa comptable l’any 1973 amb el primer Pla General de Comptabilitat a Espanya, un pla caracteritzat per la seva “gran prudència, poca creativitat, poques pàgines i poques alternatives”, segons va dir Amat, que va assenyalar que mentre el pla de 1973 oferia 7 alternatives a l’hora de comptabilitzar un fet, el pla del 2007 n’ofereix 187 possibilitats. El pla tenia -va afegir- “més objectivitat, menys maquillatge i menys litigiositat”.
L’economista es va referir a l’impacte del pla a l’ensenyament i va indicar que amb anterioritat a 1973, la situació era similar a la d’una “torre de Babel” perquè cada centre docent aplicava diferents propostes o sistemes de comptabilitat, amb una falta d’homogeneïtat en els principis, les normes de valoració, les denominacions dels comptes i els formats. En canvi, a partir del pla del 73, totes les universitats el van adoptar.
Quant a l’impacte en el teixit empresarial, Oriol Amat, tot referint-se a la tecnologia com a factor rellevant, va comentar que els processos d’automatització, aplicació de softwares o la intervenció de la Intel·ligència Artificial no provocarà la pèrdua de llocs de treball entre els professionals de la comptabilitat o l’auditoria sinó que contribuirà a crear-ne molts més: “les revolucions industrials han destruït llocs de treball però també n’han creat molts més”. Entre les conclusions, va afirmar que s’ha passat d’un sistema de registre i càlcul (abans del 73) a un d’automatització i anàlisi de dades (en l’actualitat), d’una dimensió financera a una d’integral, d’un món d’homes a un d’igualtat de gènere i del comptador a un professional reconegut.
Posteriorment, va tenir lloc un debat sobre l’impacte del Pla General de Comptabilitat del 1973 a l’ensenyament universitari, moderat per Martí Garcia, president del Registre d’Experts Comptables de Catalunya (RECC), i amb la participació de Francesc Gómez (Universitat Autònoma de Barcelona), Jordi Martí (Universitat de Barcelona) i Maria Victòria Sánchez (Universitat Rovira i Virgili). El pla del 73 va posar ordre entre la gran diversitat de mètodes i sistemes encara que, com es va interrogar Francesc Gómez, potser es va perdre l’oportunitat de crear un cos de Dret Comptable. M.Victòria Sánchez va destacar l’ortodòxia amb què es va defensar la preeminència del Pla del 73 a les universitats mentre que Jordi Martí va subratllar que molts dels professionals comptables que van estudiar a la universitat, abans del 73, avui són excel·lents comptables, a més que va afegir que en el procés de normalització comptable, al llarg dels darrers anys, avui disposem de les empreses més ben comptabilitzades del planeta.
En relació a la introducció de les noves normes de sostenibilitat, tothom va coincidir a afirmar que cada cop més hi ha més normes i menys pes per part del professorat en participar en la definició dels plans d’estudi, amb la qual cosa es prima més la pràctica que la teoria. En relació a l’aplicació de les normes de sostenibilitat es va defensar la integració a l’ensenyament -la integració dels conceptes financers i no financers.
Finalment, la jornada es va cloure amb un debat sobre l’impacte del pla del 1973 a les empreses i els professionals de la comptabilitat i l’auditoria, moderat per Xavier Cardona, gerent del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, i amb la participació de Josep Puigvert, director d’Alhos Advocats i Economistes, Gemma Soligó, sòcia de la firma Grant Thornton i Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa.
Totes les persones participants van defensar les virtuts que va suposar l’aparició del PGC, en el sentit que l’eina va aconseguir una normalització de la situació comptable i que va impactar positivament tant en les empreses com en els professionals, com va dir Soligó. Va ser un “revulsiu”, va destacar Puigvert, ja que ordenava la situació en què es trobaven moltes empreses que no tenien un pla de comptabilitat. Talamàs, al seu torn, va afegir que va ser una bona eina a nivell macroeconòmic però caldria fer més passos per millorar la seva utilitat.
Preguntats per la incidència de les Normes d’Informació de Sostenibilitat, es va posar sobre la taula la necessitat d’una integració de la informació financera i la no financera, amb la previsió que el pla de comptabilitat pugui necessitar d’una transformació, segons van apuntar Soligó i Puigvert. Talamàs va reivindicar la necessitat de posseir una més gran cultura sobre la comptabilitat, tot fent al·lusió al que els docents havien subratllar anteriorment, en el sentit que és bo conèixer la norma i el detall però també el perquè de la norma.
