La presidenta de l’ACCID, Montserrat Casanovas, ingressarà com a acadèmica corresponent a Catalunya de l’“Academia de Ciencias, Ingenierías y Humanidades de Lanzarote” amb una conferència que tractarà sobre “La Intel·ligència Artificial: oportunitats i riscos”. Aquest acte s’emmarca en les XIX Jornadas Cesarmanriqueñas, d’homenatge a l’escultor i pintor canari César Manrique (Arrecife, 24 d’abril de 1919-Teguise, 25 de setembre de 1992) , “VII CONGRESO NACIONAL Real Academia Europea de Doctores (RAED) Lanzarote 2024” i organitzades per l’Acadèmia.Monserrat Casanovas, presidenta d’ACCID, fa una conferència sobre “La Intel·ligència Artificial: oportunitats i riscos” en el seu ingrés a l'”Academia de Ciencias, Ingenierías y Humanidades de Lanzarote”
La presidenta de l’ACCID, Montserrat Casanovas, ingressarà com a acadèmica corresponent a Catalunya de l’“Academia de Ciencias, Ingenierías y Humanidades de Lanzarote” amb una conferència que tractarà sobre “La Intel·ligència Artificial: oportunitats i riscos”. Aquest acte s’emmarca en les XIX Jornadas Cesarmanriqueñas, d’homenatge a l’escultor i pintor canari César Manrique (Arrecife, 24 d’abril de 1919-Teguise, 25 de setembre de 1992) , “VII CONGRESO NACIONAL Real Academia Europea de Doctores (RAED) Lanzarote 2024” i organitzades per l’Acadèmia.
Han començat els preparatius per a l’organització de la propera Jornada ACCID 2024 que tindrà lloc el dia 31 de maig de 2024 amb el lema “Noves tecnologies en comptabilitat i direcció“. La Jornada es farà a les instal·lacions de la Facultat d’Economia i Empresa-Campus Sabadell de la Universitat Autònoma de Barcelona. Properament n’informarem del programa.
La V Jornada d’Innovació Docent en Comptabilitat i el lliurament dels Premis ACCID del curs 2022/23 tindran lloc el proper 24 de novembre amb el lema: “Els informes de sostenibilitat en la docència en comptabilitat i direcció”. La Universitat de VIC (UVIC-UCC) acull aquest any la Jornada, que es farà tant en format presencial com en línia, organitzada per l’Agrupació de Professorat de Comptabilitat i Control (APC-ACCID).
L’ACCID, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya van organitzar el passat dimarts 19 de setembre un acte commemoratiu del 50è aniversari del Pla General de Comptabilitat (PGC) de 1973. La sessió presencial va tenir lloc a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra Barcelona School of Management.
L’acte va comptar amb les intervencions institucionals de Santiago Duran, president de l’Instituto de Contabilidad i Auditoria de Cuentas –l’ICAC-, que va fer una presentació en vídeo, Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan Vall, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i Montserrat Casanovas, presidenta d’ACCID. Posteriorment, va tenir lloc la conferència “La informació financera abans i després del PGC de 1973”, a càrrec d’Oriol Amat, catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la UPF, i dues taules rodones en què es va debatre sobre l’impacte del Pla General de Comptabilitat a l’ensenyament universitari i a les empreses i els professionals.
A la conferència, l’economista Oriol Amat, va repassar, primer, els fets més rellevants que han tingut lloc al llarg de la història en l’evolució de la comptabilitat –des dels primers registres comptables a la Mesopotàmia de fa 5.000 anys abans de Crist i els mètodes comptables a l’Edat Mitjana fins a l’aparició de la normativa comptable l’any 1973 amb el primer Pla General de Comptabilitat a Espanya, un pla caracteritzat per la seva “gran prudència, poca creativitat, poques pàgines i poques alternatives”, segons va dir Amat, que va assenyalar que mentre el pla de 1973 oferia 7 alternatives a l’hora de comptabilitzar un fet, el pla del 2007 n’ofereix 187 possibilitats. El pla tenia -va afegir- “més objectivitat, menys maquillatge i menys litigiositat”.
L’economista es va referir a l’impacte del pla a l’ensenyament i va indicar que amb anterioritat a 1973, la situació era similar a la d’una “torre de Babel” perquè cada centre docent aplicava diferents propostes o sistemes de comptabilitat, amb una falta d’homogeneïtat en els principis, les normes de valoració, les denominacions dels comptes i els formats. En canvi, a partir del pla del 73, totes les universitats el van adoptar.
Posteriorment, va tenir lloc un debat sobre l’impacte del Pla General de Comptabilitat del 1973 a l’ensenyament universitari, moderat per Martí Garcia, president del Registre d’Experts Comptables de Catalunya (RECC), i amb la participació de Francesc Gómez (Universitat Autònoma de Barcelona), Jordi Martí (Universitat de Barcelona) i Maria Victòria Sánchez (Universitat Rovira i Virgili). El pla del 73 va posar ordre entre la gran diversitat de mètodes i sistemes encara que, com es va interrogar Francesc Gómez, potser es va perdre l’oportunitat de crear un cos de Dret Comptable. M.Victòria Sánchez va destacar l’ortodòxia amb què es va defensar la preeminència del Pla del 73 a les universitats mentre que Jordi Martí va subratllar que molts dels professionals comptables que van estudiar a la universitat, abans del 73, avui són excel·lents comptables, a més que va afegir que en el procés de normalització comptable, al llarg dels darrers anys, avui disposem de les empreses més ben comptabilitzades del planeta.
Finalment, la jornada es va cloure amb un debat sobre l’impacte del pla del 1973 a les empreses i els professionals de la comptabilitat i l’auditoria, moderat per Xavier Cardona, gerent del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, i amb la participació de Josep Puigvert, director d’Alhos Advocats i Economistes, Gemma Soligó, sòcia de la firma Grant Thornton i Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa.
L’