El Col·legi d’Economistes de Catalunya, l’ACCID i Biyiud van reunir experts dels àmbits acadèmic, empresarial i de l’administració per analitzar nous models de col·laboració i tecnologia aplicats a la sostenibilitat urbana
Com es pot accelerar la descarbonització de les ciutats? Aquesta va ser la qüestió central de la sessió online Com accelerar la descarbonització de les ciutats? Col·laboració entre ciutadans, empreses i administracions, celebrada el 22 de setembre, que va posar el focus en la necessitat d’impulsar models de col·laboració entre els diferents agents que intervenen en la transició cap a una economia descarbonitzada.
L’acte va ser organitzat per la Comissió d’Economia i Sostenibilitat i la Comissió d’Economistes Docents i Investigadors del Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i Biyiud. La sessió va reunir representants de l’administració pública, el món acadèmic, el comerç, la sostenibilitat i l’àmbit empresarial per compartir experiències i bones pràctiques.
De les accions aïllades als ecosistemes de col·laboració
La jornada va abordar la descarbonització urbana des d’una perspectiva que va més enllà de la regulació o de les accions individuals. Un dels principals eixos de debat va ser la necessitat de connectar ciutadania, empreses i administracions i generar mecanismes que permetin coordinar esforços i convertir les iniciatives individuals en impactes col·lectius mesurables.
En aquest context, es va presentar la proposta de valor de Biyiud – Sustainability As Wealth, que planteja la utilització de la digitalització, les dades i tecnologies com la intel·ligència artificial i el blockchain per generar sistemes més transparents, traçables i eficients i facilitar la participació dels diferents agents en els objectius de sostenibilitat.
La introducció de la sessió va anar a càrrec de Manuel Villa-Arrieta, fundador i CEO de Biyiud, i Jaume Catarineu, soci i CTO de Biyiud, que van presentar aquesta aproximació i van abordar el paper de la tecnologia com a eina per facilitar la coordinació i accelerar la transició cap a ciutats més sostenibles.
Bones pràctiques des de l’administració, la recerca i el teixit empresarial
Un dels moments centrals de la jornada va ser la taula rodona “Com accelerar la descarbonització de les ciutats? Col·laboració entre ciutadania, empreses i administracions”, que va permetre posar en comú diferents perspectives i experiències.
Hi van participar Jordi Mazón Bueso, quart tinent d’alcaldessa de Viladecans; Lela Meló, investigadora de l’ESCI-UPF; Gabriela Pedranti, presidenta de l’Associació Moda Sostenible Barcelona (MSBCN); Vanesa Macías Rodríguez, de la Xarxa Comercial de Viladecans; i Manuel Villa-Arrieta, fundador i CEO de Biyiud. La taula va ser moderada per Ana García Molina, presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
El debat va permetre posar en relleu la importància d’articular respostes compartides davant del repte de la descarbonització, així com d’impulsar iniciatives que facilitin la participació activa de la ciutadania i del teixit empresarial en les estratègies climàtiques de les ciutats.
Tecnologia, incentius i participació ciutadana
Al llarg de la sessió també es va reflexionar sobre com la tecnologia pot contribuir a superar alguns dels límits dels models tradicionals d’acció climàtica. La digitalització, la intel·ligència artificial i el blockchain es van plantejar com a eines que poden facilitar la mesura, la traçabilitat i la transparència dels impactes ambientals, així com generar nous mecanismes de participació i incentius.
La proposta presentada va posar també sobre la taula la necessitat de passar d’un model basat principalment en accions individuals o desconnectades a ecosistemes interconnectats, en què els objectius ambientals de les administracions puguin estar alineats amb les actuacions d’empreses i ciutadania.
Aquesta perspectiva connecta la sostenibilitat ambiental amb altres dimensions de l’activitat urbana, com el comerç de proximitat, la participació ciutadana i la generació d’impacte econòmic i social en el territori.
Una mirada compartida sobre la transició urbana
La jornada va posar de manifest que la descarbonització de les ciutats planteja un repte que requereix coordinació entre múltiples actors. Administracions, empreses, ciutadania i comunitat acadèmica tenen rols diferents, però complementaris, en la construcció de nous models urbans més sostenibles.
La sessió es va tancar amb un torn de preguntes i amb la cloenda a càrrec de Montserrat Casanovas, doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, catedràtica d’Economia Financera de la UB i presidenta emérita de l’ACCID.
Amb aquesta iniciativa, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, l’ACCID i Biyiud van contribuir a generar un espai de debat i intercanvi al voltant d’un dels grans reptes de les ciutats actuals: com convertir els objectius de descarbonització en accions coordinades, mesurables i capaces de generar impacte real.