El concepte de «triple bottom line», o triple línia de resultats s’atribueix a John Elkington, un emprenedor i escriptor que el 1994 parlava del concepte de persones, planeta i beneficis (people, planet and profit). Aquesta associació sobre l’existència de tres elements estratègics relacionats amb un desenvolupament sostenible és la que va donar lloc amb els anys a l’acrònim ESG (Environmental, Social and Governance), traduït al català en la seva versió menys popular «ASG» (Ambient, Social i Governança). En qualsevol cas i sense caldre atribuir l’autoria, el concepte que existeixen tres coses sobre les quals es basa la sostenibilitat continua gaudint d’un gran èxit fins als nostres dies, en els quals la necessitat de gestionar els aspectes ESG ha esclatat com l’imperatiu empresarial dels nostres dies. Si bé això és vàlid per a alguns, per als més agnòstics és solament el tema de moda de la dècada.

Lluny d’intentar establir un debat sobre l’agnosticisme ESG, la idea inicial d’editar aquest número de la revista perseguia donar un context el més esclaridor possible de la situació actual, i dels possibles escenaris futurs; però principalment és una crida d’atenció a la complexitat del fenomen: el mateix Elkington planteja en la seva recent publicació Green Swans, un record del concepte (terme anglosaxó de «retirar del mercat» molt freqüent en la indústria automotriu), en considerar-ho obsolet. En la seva explicació, Elkington planteja un desafiament intel·lectualment molt més complex, que és el d’entrar en una economia regenerativa. Ja ens hem gastat el temps de la possibilitat senzillament de no fer mal, ara hem de cercar sortides regeneratives perquè la sostenibilitat sigui possible, viable.

Aquesta evolució intel·lectual fa necessari aquest tipus de reflexions i publicacions, ja que fins i tot en els més alts nivells d’influència política (com les conferències de Nacions Unides, o el Green Deal europeu), continuem arrossegant el principi de «no fer un mal significatiu» com si amb això n’hi hagués prou per a regenerar el mal que avui es fa evident en el planeta, en la distribució de la riquesa i en les dificultats per a governar el comportament empresarial sobre premisses d’ètica i integritat; és a dir, les tres variables: E, S i G.