Quan defensar és més car que atacar: la guerra dels costos

Els darrers anys, especialment en el context de la guerra entre Rússia i Ucraïna i altres conflictes recents, s’ha produït un canvi profund en l’economia de guerra: el cost relatiu entre atac i defensa s’ha desalineat de manera radical. Mentre que un dron d’atac com el Shahed-136 pot costar entre 20.000 i 50.000 dòlars, interceptar-los amb sistemes tradicionals de defensa, com un míssil Patriot pot arribar als 3 milions de dòlars.

Això implica una relació de costos d’aproximadament 1 a 60: per cada dòlar invertit en atac, el defensor se’n pot gastar fins a 60. Els estats (i les empreses que produeixen armament de defensa) es troben davant decisions d’inversió amb retorns asimètrics, on l’eficiència del capital invertit esdevé crítica.

A més, l’ús d’estratègies de saturació –com el llançament de milers de drons en períodes curs, tensionen els sistemes de defensa fins al punt de fer-los econòmicament insostenibles. Davant d’aquest escenari, han emergit solucions alternatives, com drons interceptors de baix cost (per només uns 1.000 dòlars la unitat) o tecnologies làser amb costos per ús pràcticament margines. Aquest canvi tecnològic planteja preguntes clau sobre inversions, amortització d’actius militars. A continuació es llista l’evolució del cost de producció d’algunes defenses.

Atac – Shahed-136. Cost unitari: entre 20.000 i 50.000 dòlars. Capacitat de producció: 170 unitats per dia. Fabricat a Rússia.
Defensa tradicional – Patriot PAC-3. Cost unitari: 3.000.000 dòlars. Capacitat de producció: al voltant de 600 unitats l’any. Fabricat als Estats Units.
Defensa tradicional – Iron Dome (Tamir). Cost unitari per intercepció: entre 100.000 i 150.000 dòlars. La capacitat de producció no està especificada, el sistema només s’activa si es pren la decisió d’interceptar. Israel
Defensa tradicional- NASAMS interceptor. El cost unitari pot variar entre els 300.000 i els 800.000 dòlars, segons el model. La capacitat de producció és limitada. Es fabrica a través d’un consorci entre Noruega i els Estats Units.
Nova defensa – Dron interceptor. El cost unitari és només de 1.000 dòlars. La producció és altament escalable. Es fabrica a Ucraïna.
Nova defensa – Làser. S’estima que el cost per ús serà de 3,5 dòlars. Tecnologia en desenvolupament. Israel.

Preguntes per a la reflexió a l’aula:

Si un sistema defensiu costa 3 milions de dòlars per ús, com creieu que hauria de classificar-se comptablement: com existències o com un actiu amortitzable? Quines implicacions té cada opció?
Com afecta aquesta diferència de costos (1:60) a la presa d’inversió pública? A l’estratègia militar?
Les noves tecnologies de defensa podrien considerar-se una innovació disruptiva. Com afecta això al valor dels actius existents? Creieu que cal registrar deterioraments?
Si fossis responsable d’un govern, preferiries invertir en sistemes sofisticats però més cars o en solucions més simples però escalables? Per què?

Recursos pel professorat

Aquests recursos s’han creat per oferir flexibilitat en la utilització dels casos de Comptabilitat en Acció als estudiants. El cas es pot distribuir mitjançant l’enllaç al web o bé a través dels fitxers següents.

Cas per a l’estudiant (pdf) (word) (cas + preguntes)
Powerpoint (breu descripció del cas + preguntes)

Referències

Picornell, Climent, 28 de març de 2026, «Els drons barats iranians i la geopolítica armamentística mundial«, Última Hora. https://www.ultimahora.es/opinion/tribuna/2026/03/28/2598499/els-drons-barats-iranians-geopolitica-armamentistica-mundial.html

Soriano, Ginés, 4 de desembre de 2025, «Israel despliega por primera vez este mismo mes el escudo láser con el que renovará su cúpula de hierro«, Infodefensa. https://www.infodefensa.com/texto-diario/mostrar/5691385/israel-despliega-primera-vez-mismo-mes-escudo-laser-renovara-cupula-hierro

Revisió d’estil i format: ChatGPT (OpenAI).

Ester Oliveras, UPF; Membre de l’APC. 2026. Aquest recurs es distribueix sota una llicència Creative Commons Reconeixement 4.0 Internacional. Els continguts de tercers estan subjectes als drets dels seus respectius titulars. Amb la col·laboració de la UPF.