ACCID i CEGID Informàtica 3 van organitzar el passat dimecres 15 de novembre un webinar en què es va informar sobre la propera entrada en vigor de la facturació digital per a empreses i autònoms, l’impacte en els negocis i el sistema Verifactu. La sessió la va introduir Bernat Pons, conseller d’ACCID i membre de la comissió fiscal-comptable del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, i Esther Zerbst, CEO de Cegid Informàtica3. El webinar va comptar com a ponent amb Álvaro García Fernández, assessor i Product Marketing a CEGID i professor de Dret Mercantil a la Universitat de Lleó.
Les lleis 11/2021 de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal i 18/2022 de creació i creixement d’empreses marquen el full de ruta que se seguirà els propers tres anys, des d’ara i fins el 2026, amb l’objectiu de potenciar la digitalització de les empreses del país -i millorar la competitivitat i simplificar els procediments tributaris-, evitar el frau fiscal i reduir la morositat.
La Unió Europea ja havia establert objectius a curt termini amb la idea que el 2030 el 75% de les empreses d’arreu d’Europa facin servir el núvol (entre altres tasques, per a la facturació digital), la Intel·ligència Artificial (IA) i el Big Data (processament eficient d’un gran volum de dades, inclosos els missatges a les xarxes socials, arxius d’àudio, imatges digitals, dades de formularis, correus electrònics, dades d’enquestes, entre d’altres, per tal de facilitar la presa decisions fins i tot en temps real).
El ponent Álvaro García va assenyalar que actualment el 75% de les empreses Pymes a l’estat no tenen pàgina web, un 45% utilitza un CRM (software de gestió de la relació amb els clients), un 37% fa servir un ERM (software de gestió de dades internes de l’empresa, des dels registres financers a les dades d’inventari, planificació, etc), un 27 % fa servir en el núvol. Només un 8% analitza les seves dades amb ‘Big Data’. Són dades que posen de manifest l’enorme pas que caldrà que facin moltes empreses els propers dos anys.
El govern de l’Estat i específicament l’Agència Tributària treballen per posar a punt els sistemes (Facturae) per fer possible de forma telèmatica la presentació de factures entre empreses i amb destí a l’Agència Tributària. Són sistemes en què es podrà observar el procés que segueix una factura des que s’emet i fins que es liquida. Quant al verifactu cal dir que es la denominació genèrica per a qualsevol sistema d’emissió de factures, que siguin verificables i les pugui enviar a l’Agència Tributària).
Mentre es despleguen els reglaments de cadascuna de les dues lleis, ja se es coneixen els terminis que caldrà seguir els propers tres anys. Les empreses que facturin més de 8 milions d’euros són les que caldrà que facin la facturació digital, com a molt tard, el 2025. Per això hauran de digitalitzar-se i fer servir els sistemes disponibles que, a més dels que ofereix gratuïtament l’Estat, també n’hi ha que proporcionen empreses que s’hi dediquen professionalment en nom dels seus clients.
Per a les empreses que facturin menys de 8 milions anuals, el calendari situa en el 2025 la implantació d’un sistema Verifactu, i el 2026 l’emissió de factures electròniques. No obstant això, cal assenyalar que aquestes són dades orientatives ja que s’està a l’espera de l’aprovació dels reglaments que desenvolupin les lleis. Així, per exemple, quan s’aprovi el reglament de la Llei Antifrau, s’establirà un període de marge de 9 mesos perquè les empreses comencin a aplicar el que se’n determini. Amb relació a la Llei Crea i Creix, les empreses de més de 8 milions d’euros de facturació disposaran de 12 mesos per adequar-se al que prevegi la llei pel que fa a l’ús d’un sistema Verifactu i de la facturació electrònica. Per a les empreses que facturin menys de 8 milions d’euros, el període serà de 24 mesos per tal d’adequar-se a les mesures que es concretin al reglament.