El degà del CEC, Carles Puig de Travy, va inaugurar l’acte destacant que prop del 60% dels economistes consideren que la IA s’aplica poc, però que tindrà un impacte positiu en l’economia de Catalunya. Va subratllar la necessitat de no deixar enrere les micro i petites empreses en l’adopció de la IA. La consellera d’Economia, Alicia Romero, va explicar que la Unió Europea ha atorgat 121 milions d’euros a Catalunya per impulsar la innovació i les energies renovables, subratllant la importància de la col·laboració publicoprivada per avançar en aquests àmbits.
Xavier Ferràs, professor d’ESADE, va abordar el futur de l’energia nuclear amb petites reactors per a dispositius d’IA i va parlar sobre el creixement de les economies emergents i la necessitat de les empreses d’adoptar la IA per no quedar-se enrere. En una taula rodona sobre geopolítica i model productiu, es va analitzar l’impacte de les polítiques de Trump i la necessitat d’una estratègia unificada a Europa per reduir la bretxa tecnològica amb els Estats Units, així com millorar el sistema fiscal i l’R+D+I a Catalunya.
Un altre col·loqui va abordar els desafiaments de la gestió del capital humà, on es va destacar la importància de les habilitats no tècniques (soft skills) com el lideratge i l’empatia per retenir el talent. En la taula sobre digitalització i IA, es va remarcar que un 30% de les persones necessitaran processos de readaptació professional per l’impacte de la IA.
En una taula sobre estratègies en l’era de la IA, es va insistir que la cultura d’adaptació als canvis serà clau per aprofitar el potencial de la IA. Finalment, Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, va concloure que la IA implicarà un canvi de paradigma i va anunciar la creació d’una cartografia legislativa per solucionar les lleis contradictòries a Catalunya.
