El dijous 26 d’abril a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, es va celebrar el FORUM D’ACTUALITZACIÓ COMPTABLE-«El Repte de compatibilitzar ACTIUS INTANGIBLES» amb dues conferències:
El fondo de comercio interno. Un desarrollo pendiente de la Contabilidad, impartida per Dr. Agustín Moreno Ruz, professor associat de Comptabilitat al Departament d’Empresa de la Universitat de Barcelona.
Comptabilitat d’intangibles rellevància i limitacions, impartida per Dr. Ferran Rodríguez García, professor titular de Comptabilitat al Departament d’Empresa de la Universitat de Barcelona.
Tots dos acompanyats per Xavier Osés Garcia, vicepresident d’APC de l’ACCID i Carme Barcons Vilardell, coordinadora del Màster de Comptabilitat i Fiscalitat de la UB.
Durant la presentació de “El Fondo de Comercio Interno. Un desarrollo pendiente de la Contabilidad”, el Dr. Agustín Moreno ens va exposar que quan la Comptabilitat ha d’afrontar el reconeixement dels actius intangibles ensopega amb un camp especialment complex en tractar el Fons de Comerç i en particular el Fons de Comerç generat internament. El tractament amb les normes obligatòries de l’element que aflora ocasional i singularment a la crida d’una combinació de negocis, no resol totes les necessitats informatives de les empreses. La complexitat d’aquest actiu no queda prou bé plasmada en la informació financera ni a la de costos. El Dr. Moreno va introduir un model que intenta mesurar i quantificar el fons de comerç intern partint de les dades que pot subministrar la comptabilitat de costos tot assignant-lo a diferents unitats operatives de l’empresa.
I en la presentació de Comptabilitat d’intangibles rellevància i limitacions el Dr. Ferran Rodríguez García, va exposar que les cinc empreses més grans del món, són tecnològiques i de comunicació, i això comporta que els seus actius tenen un importantíssim component d’intangibles, principalment en forma de capital intel·lectual, i cada cop menys inversions físiques o materials. Precisament el capital intel·lectual és el que genera, amb diferència, més valor per a les empreses en general i per aquest tipus d’empreses en particular.
Tanmateix, la informació financera que les empreses subministren es basa de manera molt important en les dades extretes de la pròpia comptabilitat i el tractament dels intangibles que fa la normativa comptable és força restrictiu com a conseqüència dels grans principis comptables que ens obliguen (és normativa) a ser prudents en les valoracions i, a més i generalment, a posar el requisit comptable de la fiabilitat per davant del de la rellevància , tot i que el Marc Conceptual de la Comptabilitat (MCC) els posi al mateix nivell.
Per tant, per valorar adequadament les empreses pot ser caldria que, d’una vegada, la normativa comptable canviés els paradigmes tradicionals, en aquest i en d’altres temes, per uns de més apropiats a les realitats econòmiques actuals. Altrament les tendències de previsió evolució futura encara accentuaran aquesta necessitat (com la utilització del big data, el block chain o l’internet of things).
