A REVEURE JOSEP MARIA!
Ja gairebé no queden paraules per lloar la teva persona, la teva trajectòria professional, acadèmica, i mediàtica. Aquests dies tots els mitjans de comunicació, les xarxes, la família, les institucions, els amics, reprodueixen el que tots els que t’hem conegut, tractat, escoltat, i gaudit sentim i et reconeixem com a persona tan singular, treballador incansable, sempre amunt i avall, carismàtic, crític, d’esperit lliure, creatiu, divulgador, amic de l’ànima, mestre vocacional, entusiasta, empàtic, accessible, cordial, afectuós, ple de bonhomia, irrepetible.
De persones com tu se’n acostuma a dir allò de “Geni i Figura”, i tu ens ho has demostrat fins el mateix moment del teu comiat, del que en vas triar les peces musicals que volies t’acompanyessin. Per començar vas voler que sonessin els acords de la meravellosa versió de Glenn Miller “In the mood”, la cançó més emblemàtica del swing, aconseguint en un moment tan especial i transcendent que lluny d’entristir-nos, et recordéssim amb tota “l’alegria de viure”.
No hi podia faltar tampoc el teu profund vincle amb aquest “Mare Nostrum”, el teu refugi a Menorca del que sovint ens en parlaves amb joia, i vas triar una peça que et recordava “el blau pintat de blau”, que amb tanta força cantava en Domenico Modugno:
“Mentre il mondo pian piano spariva lontano laggiù
Una musica dolce suonava soltanto per me”
“I volava, volava
de pressa,
i com més m’enlairava
et volia sentir.
Mentre el món s’amagava
allà baix cada cop més petit.
I una música dolça sonava
per fer-te feliç.”
La Mediterrània infinita que en seguies recordant amb una de les fites de la música popular espanyola, el “Mediterráneo” que composà el Noi del Poble Sec l’any 1971:
“Ay, si un día para mi mal
Viene a buscarme la parca
Empujad al mar mi barca
Con un levante otoñal
Y dejad que el temporal
Desguace sus alas blancas
Y a mí enterradme sin duelo
Entre la playa y el cielo”
Ens sentim privilegiats per haver-te conegut, gaudit, compartit moments inoblidables, i encara que també ens recordessis que “ Siempre hay por quien vivir y a quien amar, que las obras se quedan y las gentes se van, y que la vida sigue igual”, i et donem les gràcies per recordar-nos que no ens hem “d’oblidar de viure”.
Josep Maria, el teu talent, complicitat, bonhomia, simpatia, cordialitat, afecte… tot el teu llegat, és amb nosaltres i formar part del “nostre jo col·lectiu” que va més enllà de les singularitats personals.
La gent només mor quan la obliden, no t’oblidarem !!!
A reveure, Josep Mª !
Daniel Faura Llimós, President d’ACCID