Publicat a Món Empresarial, per Antoni Gómez, President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) i president d’Auren Internacional.
Tot i ser fàcilment identificable l’interès públic legítim sobre l’ús que es fa dels recursos i de la situació i sostenibilitat de les finances públiques, la verificació externa d’aquests comptes és encara ara pràcticament inexistent.
SECTOR PRIVAT VS. SECTOR PÚBLIC
En el termini de set mesos des del tancament de l’exercici, les empreses mercantils han de dipositar els comptes al Registre Mercantil on, un cop examinats, passen a ser públics i a estar disponibles per a qualsevol ciutadà. A més, els comptes se sotmeten a auditoria externa obligada per part d’un auditor independent quan les empreses mercantils compleixen dues de les tres condicions següents: tenir més de 50 treballadors, més de 2,85 milions d’euros d’actius o més de 5,8 milions d’euros de xifra de negocis.
L’auditor expressa la seva opinió professional sobre si els comptes reflecteixen, en tots els aspectes significatius, la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats. Quan, en el curs de la seva actuació, els auditors detecten una anomalia, n’informen l’empresa perquè aquesta procedeixi a reparar-la abans que els comptes siguin aprovats i posats a disposició del públic. Hi ha, doncs, una doble garantia: de l’entitat (per exemple, a través del departament d’auditoria interna) i d’un tercer agent independent…
